número 8
APROVAT EL PLA D’AJUSTAMENT PER AL FIGARÓ AMB EL VOT EN CONTRA DE LA CAF
ANTECEDENTS
Fa un parell de mesos el Govern espanyol va proposar a l’Ajuntament una reestructuració del deute, condicionada a l’aprovació d’un pla d’ajustament. El deute, amb un interès del 5%, havia estat imposat als Ajuntaments pel propi Govern espanyol quan es va fer càrrec dels pagaments de les factures pendents de les administracions locals catalanes i que, en el cas del Figaró, derivava en la seva major part de l’incompliment per part de la Generalitat dels compromisos assumits amb la coneguda com a Llei de Barris (Llei 2/2004, de 4 de juny). Del deute de 1,8 milions d’euros al final de l’exercici 2015, només 360.000 euros eren deute propi de l’Ajuntament.El nou crèdit bancari amb l'ICO és voluntari. El préstec era, en principi, a un interès del 1,31% amb dos anys de carència i a una durada de 10 anys. La data límit per acceptar el pla d'ajut era el 22 de setembre, per la qual cosa es va convocar un Ple el dia 21 de setembre. A canvi del préstec, l’Ajuntament es comprometria a posar en pràctica un pla d’ajustament estricte per un període de 10 anys que el Ministeri d’Economia hauria d’acceptar. El Pla significa un increment del “romanent de caixa” (ingressos menys despeses) per poder tornar una quantitat de diners enorme (aproximadament 1.100.000 d’euros de deute) en deu anys.
Amb anterioritat la CAF havia demanat un auditoria que va arribar tard i que presentava deficiències notòries. La proposta de Pla d’Ajust es va presentar a corre-cuita i amb un temps insuficient per a cercar alternatives de finançament del deute i per això l’Assemblea de la Caf va decidir votar-ho en contra en el Ple de l’Ajuntament de 21 de setembre. En aquella ocasió la proposta de Pla es va aprovar amb els vots favorables de Figaró Progrés i d’ERC i el vot en contra de la CAF.
EXPLICACIÓ DEL VOT
El vot en contra de la CAF es va justificar d’aquesta manera:“L’exigència d’un Pla d’Ajust per oferir un lleuger alleujament del cost financer del deute contret pels ajuntaments amb l’Estat espanyol a través del mecanisme de pagament de proveïdors és el darrer acte d’una estratègia ideada pel govern del Partit Popular per retallar la cobertura de serveis socials assumida pels ajuntaments dins el pobre Estat del Benestar del nostre país.
L’estratègia del Ministre Montoro ha estat molt clara: aprofitar la crisi financera i econòmica, esperonada amb les pròpies polítiques del Partit Popular, per retallar despeses socials i obrir mercat a la venda privada d’aquests serveis. Primer, quan tots els ajuntaments van veure reduïts els seus ingressos per la caiguda de l’activitat econòmica, i no podien fer front al pagament de les factures dels seus proveïdors, el Ministeri d’Hisenda va decidir salvar els proveïdors enfonsant les finances dels ajuntaments. Els va oferir avançar el pagament dels proveïdors mitjançant un préstec de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) al 5% d’interès. Quan molts ajuntaments van veure que es tractava d’un interès totalment abusiu, i el van rebutjar com va fer-ho el govern de la CAF de Figaró-Montmany, el ministre Montoro el va aplicar de forma obligada pagant directament als proveïdors i retenint després el cost financer d’interessos i amortitzacions en les subvencions que l’Estat espanyol està obligat per llei a pagar als ajuntaments en funció de la seva població i territori. D’aquesta forma va aconseguir enfonsar encara més les finances municipals, disparant el deute dels ajuntaments.
Es dona la circumstància que en el cas de l’ajuntament de Figaró-Montmany la part més gran del deute total es deriva dels impagaments de la Generalitat de les partides corresponents a una altra llei, aquest cop aprovada al Parlament de Catalunya: la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial (coneguda popularment com a Llei de Barris).
Tal com demostra l’Auditoria dels Comptes de l’Ajuntament de Figaró-Montmany a 31 de desembre de 2015, feta per l’empresa Faura-Casas per encàrrec de la Diputació de Barcelona, l’endeutament propi contret pel nostre Ajuntament era només de 360.540,15 euros equivalents al 30% dels ingressos corrents d’aquell any. Que el deute total hagués ascendit a més de dos milions d’euros, i fos 1,8 vegades superior als ingressos corrents, va ser degut principalment als impagaments de les quantioses sumes a les que estava compromesa la Generalitat, i a l’espiral de deute financer generat pel préstec obligat pel Ministeri d’Hisenda del Partit Popular. Cal recordar que Figaró-Montmany és l’ajuntament més petit de Catalunya que va ser inclòs a la Llei de Barris.
És cert que, tard i malament, la Generalitat ha començat a pagar una part del seu deute amb el nostre poble. Conjuntament amb els ajuts de la Diputació de Barcelona, i l’austeritat pressupostària de l’Ajuntament, la situació real d’endeutament ha millorat. Actualment el capital degut (558.000 euros) ja només suposa un 47% dels ingressos corrents (1.180.000 euros el 2017). Per tant, no necessitem acceptar el Pla d’Ajust imposat pel ministre Montoro que ens obliga a paralitzar econòmicament el poble a canvi de reduir el tipus d’interès del 3,3% mitjà que tenim ara a un 1,30%, i millorar comptablement el romanent de tresoreria.
Diem que el Pla d’Ajust imposa la paràlisi econòmica del poble perquè obliga a renunciar a qualsevol inversió amb recursos propis durant deu anys, i a aplicar un increment de la càrrega fiscal de l’IBI amb efectes molt preocupants en l’increment del lloguers i l’exclusió social de l’habitatge. Però encara hi ha un aspecte més preocupant. A canvi d’acceptar aquesta petita millora en el cost financer del deute municipal, la proposta de Montoro implica renunciar a la sobirania política municipal per decidir les prioritats i capacitats econòmiques de l’Ajuntament. El Pla d’Ajust inclou a l’acord tercer “el compromís d’acceptar la imposició de mesures que pogués establir el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública en cas que s’apreciés incompliment o risc d’incompliment del Pla d’Ajust”. Dit ras i curt: se’ns imposa anteposar el retorn del deute en deu anys a qualsevol altra necessitat social i econòmica del poble. És exactament el mateix principi establert al nou article 135 introduït a la Constitució espanyola pel procediment de lectura única sense opció a debat ni referèndum. Els interessos dels creditors han d’estar per sobre tot. Si, en el futur, el Ple Municipal decidís canviar els termes d’aquest Pla d’Ajust, el Ministerio de Economia y Hacienda d’Espanya podria intervenir directament els comptes del nostre Ajuntament.
Per tant, el vot de la CAF és contrari a l’acceptació d’aquest Pla d’Ajust. La nostra negativa va acompanyada de l’oferiment a col·laborar amb el govern municipal en cercar conjuntament un ajust alternatiu basat en dos mesures bàsiques:
Negociar directament amb entitats financeres, i la Diputació e Barcelona, una reestructuració del deute municipal que redueixi els tipus d’interès i també contempli l’ajornament de les amortitzacions a terminis més llargs;
Reclamar a la Generalitat de forma pública, mobilitzant el poble, que a més de fer efectius els imports que ens deu ofereixi alguna solució per pagar-nos també els interessos de demora.
Les dues propostes ja les va fer la CAF a l’última Audiència Pública sobre l’estat de comptes municipals la primavera del 2015. Han passat més de dos anys, i fa tot just unes setmanes que se’ns ha facilitat còpia de l’Auditoria de comptes. També fa pocs dies que se’ns ha presentat aquest Pla d’Ajust per aprovar-lo en una setmana. S’ha deixat passar massa temps sense cercar activament una reestructuració del deute que estigui d’acord amb els interessos del poble, i per acordar un ajustament alternatiu que prioritzi les necessitats socials i no ens faci renunciar a la nostra sobirania. Però encara hi som a temps, si hi ha voluntat política.”
EPÍLEG
Un cop acceptat el Pla per part del Ministeri d’Economia, i ja en un context polític de plena intervenció de l’economia catalana i d’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, han tornat les presses. El dia 23 de novembre de 2017 es va celebrar un ple extraordinari, convocat el mateix dia i amb un únic punt en l’ordre del dia: “Concertació d’una operació de crèdit a llarg termini per a la substitució de les retencions en la participació en el tributs de l’Estat de conformitat amb la resolució de 14 de novembre de 2017 de la secretaria general de finançament autonòmic i local”. La CAF se’n va assabentar el dia abans. El Ministeri obligava a signar la pòlissa amb l’ICO el dilluns 27 de novembre per un import de 554.252€, per un termini de 10 anys amb 2 de carència, amb venciment final el 30 de novembre de 2027 i a un tipus d’interès del 1,002% (una mica més baix que el proposat anteriorment).
número 7
RECUPERAR L’ESPERIT DE POBLE
Iniciatives que van permetre transformar la fesomia i la qualitat de vida al poble: aprovant l’agenda 21, construint l’escola bressol, recuperant la Riereta, reformant a fons el centre del poble, remodelant el Casino i edificant el centre cívic o assumint la normalitat dels pressupostos participatius.
La implicació d’un bon nombre de persones de totes les edats va ser el motor que ho va fer possible.
Però el problema no és només de diners. També la implicació dels veïns i veïnes amb els problemes comuns ha caigut de manera sensible. La minsa resposta a les crides de l’Ajuntament al voluntariat, per a la sensibilització en matèria de recollida selectiva de residus o a la participació en l’ADF, il·lustren clarament aquesta realitat. La poquíssima assistència als plens municipals ho confirma. I, paradoxalment, això es produeix en un context d’impuls renovat del municipalisme aportat pel govern de plataformes ciutadanes en nombrosos municipis del nostre país, grans i petits.
La participació i implicació de veïns i veïnes és tan necessària per controlar la gestió pública del govern municipal com per aportar idees i propostes que empenyin l’equip de govern a actuar en iniciatives en què potser no ho faria sense aquests incentius. Els diners condicionen però hi ha coses, i no poques, que es poden fer amb pocs diners si la gent del Figaró s’ho proposa.
La gestió de residus o la de l’aigua, la gestió dels boscos i la prevenció d’incendis, la recuperació dels conreus o la promoció del comerç del poble són qüestions que ens afecten a tots i a totes. Es poden abordar de moltes maneres, però l’única que tindrà resultats satisfactoris serà aquella que vagi acompanyada de consensos construïts des de l’accés a la informació necessària per prendre posició i del debat públic el més ampli possible.
La CAF és des dels seus orígens una assemblea de veïns i veïnes que treballen per al Figaró. Continuem treballant en aquests i altres temes. En particular estem estudiant la conveniència d’impulsar un Pla especial urbanístic per a Vallcàrquera que pugui contribuir a resoldre alguns dels problemes específics que planteja la situació de la població disseminada en el que va ser el nucli originari del poble i a recuperar-ne l’activitat econòmica.
Si desitges rebre “Figaró avui”, el nostre butlletí electrònic trimestral, pots contactar amb nosaltres a figacaf@gmail.com.
número 6
S’aproven els pressupostos del 2017 de l’Ajuntament de Figaró-Montmany
En el darrer Ple extraordinari de l’Ajuntament de Figaro-Montmany, del passat 2 de març s’ha aprovat per unanimitat el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2017.
A l'assemblea de la CAF del mes de gener, vam considerar que els pressupostos eren millors que els de l'any passat, sobre tot perquè havia ingressos que provenien del pagament per part de la Generalitat del deute - sembla que sense interessos - de la subvenció de la Llei de barris i d'altres ajuts que permeten executar obres llargament perseguides pels governs de la CAF, com la caldera de biomassa pel Centre Cívic o la canonada de connexió del clavegueram del Barri de l’Estació amb la depuradora del poble. Ens vam plantejar un vot a favor condicionat als quatre punts que ja hem esmentat diverses vegades, i que tenien com a punt de partida un reconeixement explícit a la feina anterior de la CAF que possibilita ara comptar amb més recursos: un compromís d'abordar conjuntament el seguiment de les actuacions al Camí del mig; aprofitar que hi ha més recursos per poder recuperar els pressupostos participatius; plantejar-se un possible Pla per Vallcàrquera que tracti els diferents aspectes que s’hi plantegen (activitat agrícola, gestió de l’aigua, prevenció d’incendis, gestió de residus i, si fos possible, resoldre problemes concrets com el de Can Rufà) i el compromís de realització d’una Audiència Pública una vegada acabada l'Auditoria encarregada per l’Ajuntament sobre els comptes municipals.
En reunió del nostre regidor amb el Regidor d’Hisenda i Personal; i regidor d’Equipaments, Associacionisme i Voluntariat, hi va haver, per primera vegada un reconeixement de la feina de la CAF i es va mostrar disposat a parlar de Vallcàrquera. Hi va haver bona predisposició, però sense massa concreció, a la recuperació de la participació en els pressupostos, a dialogar sobre el Camí del mig i sobre l’Audiència Pública.
Pocs dies abans del Ple vam conèixer el text d’un acord bilateral entre els dos grups majoritaris a l’Ajuntament que contenia un "Projecte de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local". Es tracta d’un document que es limita a posar en un paquet diverses partides ja previstes en la proposta de pressupost, sense cap articulació ni d’objectius ni de polítiques, que en justifiqui la coherència. I que parteix de la idea de que "fa molts anys" que Figaró no té polítiques de promoció econòmica, cosa que és senzillament falsa.
La proposta es resumeix en dedicar un determinat percentatge de la feina (ni tan sols tota la jornada!) d'un tècnic d'ocupació i desenvolupament econòmic del municipi, a elaborar una proposta a una comissió de seguiment sobre potencialitats i barreres que, de moment, no estan ni identificades. Però d'altra banda s'esmenten una sèrie d'objectius que ja estan a la política i els pressupostos de Figaró Progrés, i que són d'allò més heteròclits i inarticulats: la ruta geològica, la promoció comercial (que s'ha fet sempre), el projecte "Minuts" d'economia social i solidària, demanar assessorament tècnic a la Diputació, i seguir amb la mostra de cinema ForaCamp (creada per la CAF). Després es fa una llista de partides del pressupost, que es sumen fins a un total de 58.000 euros, on hi ha una barreja sense massa sentit que va des de la despesa en promoció del comerç fins a les festes dels Sants Patrons i "altres festes populars" o l'acabament del Centre Cívic.... L’acord ni tan sols recull les propostes en matèria de promoció econòmica que es van formular al Consell de poble, vinculades a promoure i enfortir les petites economies informals ja existents al poble. No conté cap mirada social o de gènere i l’economia solidària es queda limitada a la prova pilot del programa minuts. En fi, si alguna cosa deixa clar aquest document és que els seus redactors no tenen idees massa concretes de com fer un pla com cal de promoció econòmica.
La informació sobre les propostes que van als plens i, especialment, sobre la posició política del govern municipal acostuma a arribar amb molt pocs dies d’anticipació, la qual cosa és difícil de compatibilitzar amb el procediment assembleari de la CAF. Això fa que el regidor acabi havent de tenir la darrera paraula a l’hora de prendre posició sobre un tema.
És el que ha passat també en aquest cas. Tot i que entre els membres de la CAF hi havia divisió d’opinions entre l’abstenció i el vot favorable, finalment el regidor de la CAF es va inclinar per votar a favor dels pressupostos, valorant el canvi de tendència en fer uns pressupostos una mica més expansius, i com un gest de bona voluntat a l’espera que el govern converteixi les bones paraules en fets entorn dels temes plantejats per la CAF, i que, per tant, s’obrin vies de diàleg efectiu amb el Govern municipal sobre el projecte del Camí del mig, la recuperació el més aviat possible dels pressupostos participatius, la possibilitat de fer una Pla especial per a Vallcàrquera, i la celebració d’una Audiència publica tan bon punt es conegui l’informe de l’Auditoria sobre els comptes municipals. Més enllà del sentit concret del nostre vot, aquests són els temes que importen. I entenem que el Govern de Figaró Progrés s’hi ha compromès en ferm.
El 26 d’octubre de 2016 va tenir lloc la reunió de la Comissió especial de comptes, per analitzar i votar el "Compte General 2015", una reunió prèvia a que el Compte General sigui sotmès a aprovació pel Ple. En aquella reunió el regidor de la CAF, Aldo Riffo, va plantejar alguns dubtes i va demanar tenir accés a una sèrie d’informacions complementàries, en concret, la relació de deutors, la de subvencions pendents de cobrament, els expedients dels dos crèdits ICO i el certificat de la Secretària dels interessos abonats pels crèdits ICO i els imports pendents d'amortització a 31 desembre 2015.
número 5
La CAF vota en contra del Compte General 2015 en el Ple de l’Ajuntament de 26 de gener de 2017.
El 26 d’octubre de 2016 va tenir lloc la reunió de la Comissió especial de comptes, per analitzar i votar el "Compte General 2015", una reunió prèvia a que el Compte General sigui sotmès a aprovació pel Ple. En aquella reunió el regidor de la CAF, Aldo Riffo, va plantejar alguns dubtes i va demanar tenir accés a una sèrie d’informacions complementàries, en concret, la relació de deutors, la de subvencions pendents de cobrament, els expedients dels dos crèdits ICO i el certificat de la Secretària dels interessos abonats pels crèdits ICO i els imports pendents d'amortització a 31 desembre 2015.
A més de no haver rebut en la data del Ple municipal una part de la documentació demanada, el rerefons de la discrepància se situa en que no ha quedat clar el canvi de criteri a l'hora de comptabilitzar els tributs de l'estat (PIE).
Així com en els comptes de 2013 i 2014, figuraven com una "partida no Pressupostària" i tenien efecte per al càlcul de la liquidació del pressupost i l'elaboració del "Compte General i el càlcul del "Romanent de Tresoreria", en els comptes de 2015 apareixen com a "drets cancel·lats". Es dóna la circumstància que la secretària / interventora de l'exercici 2014 i 2015 és la mateixa persona, i no hi ha hagut canvi de lleis o nous reglaments. O bé un dels dos informes és erroni, i voldríem saber quin, o bé el criteri és interpretable i tots dos són correctes.
Igualment en relació amb la cancel·lació de tres partides de l’any 2010, es va sol·licitar informació sobre si s'havien esgotat tots els camins per declarar el deute incobrable. Les partides cancel·lades fan referència a l’impost sobre Increment de valor de Terrenys urbans (59.291,02 euros), l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (18.057,64 euros) i a la taxa per llicències urbanístiques (6.782 euros).
La CAF entén que, per prudència, no s’hauria de comptabilitzar com a "dret cancel·lat" cap dels tributs que l'Estat deu a l'ajuntament (PIE 2013, 2014 i 2015). Perquè si en algun moment es plantegés la seva devolució, haver-ho cancel·lat podria impedir la seva recuperació i, per tant, perjudicar els interessos de l'ajuntament.
Quines són les raons que expliquen el nostre vot, més enllà d’haver rebut la documentació just abans del cap de setmana i de no haver estat ni consultats ni informats prèviament sobre el seu contingut?
Pel que fa a l’IBI, el govern ha decidit que l’IBI continuï augmentant, calculem, sobre un 10% de mitjana, que pot arribar a gairebé un 20% en alguns casos. Això és així, perquè a diferència de l’any 2016 no s’aplica un criteri corrector sobre el tipus de gravamen que s’aplica al valor cadastral dels habitatges. L’any passat es va reduir aquesta xifra, que es va deixar en el 0,86 per cent per als béns urbans i el 1,05 per cent quan es tracti de béns rústics. Aquest any és deixa igual, però en créixer la base liquidable, com a conseqüència de l’actualització obligada del cadastre, l’efecte és l’increment indicat. En altres paraules: és justament per mitjà de la modificació de la xifra del tipus de gravamen que l'augment anual automàtic de l'IBI pot i ha de corregir-se. En aquest cas, "no fer res" és optar políticament per augmentar-lo ja que hi ha maneres de evitar-ho.
En relació amb les taxes de l’aigua, torna a plantejar-se un vell debat a partir de reducció d’un 10% el tipus reduït de la quota de servei dels no residents. I per això no està de més tornar a donar els nostres arguments. El rebut de l’aigua té una part que cobreix teòricament (encara que no és així normalment) el cost de les infraestructures i el seu manteniment, i una altra part, la més gran, referida al consum. Com més petita és la primera més proporció del cost real recau sobre el consum. Les demandes puntuals de la població no resident (és a dir per a la qual Figaró és una segona residència) exigeixen els mateixos costos fixos d’infraestructura de distribució i sanejament que per als residents, que en principi tenen un consum més alt.
Finalment, pel que fa la gestió dels residus municipals l’argument que és dona per a un nou increment de taxes d’entre un 5% i un 10% és que la gent ja no recicla tant i la gestió és deficitària (uns 19.000 euros). Admetent que la dada és correcta, no estem d’acord amb la solució.
Igualment en relació amb la cancel·lació de tres partides de l’any 2010, es va sol·licitar informació sobre si s'havien esgotat tots els camins per declarar el deute incobrable. Les partides cancel·lades fan referència a l’impost sobre Increment de valor de Terrenys urbans (59.291,02 euros), l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (18.057,64 euros) i a la taxa per llicències urbanístiques (6.782 euros).
La CAF entén que, per prudència, no s’hauria de comptabilitzar com a "dret cancel·lat" cap dels tributs que l'Estat deu a l'ajuntament (PIE 2013, 2014 i 2015). Perquè si en algun moment es plantegés la seva devolució, haver-ho cancel·lat podria impedir la seva recuperació i, per tant, perjudicar els interessos de l'ajuntament.
Finalment la CAF confia en que un cop estigui acabada l’auditoria es faci una Audiència pública per tal que el poble conegui i debati l'estat dels comptes.
número 4
Les ordenances fiscals de Figaró per al 2017
El regidor de la CAF ha votat en contra de les ordenances fiscals de 2017, en la sessió del 31 d’octubre, vespre de la castanyada – premonitori? –, convocada a corre-cuita pel govern municipal.
Quines són les raons que expliquen el nostre vot, més enllà d’haver rebut la documentació just abans del cap de setmana i de no haver estat ni consultats ni informats prèviament sobre el seu contingut?
Pel que fa a l’IBI, el govern ha decidit que l’IBI continuï augmentant, calculem, sobre un 10% de mitjana, que pot arribar a gairebé un 20% en alguns casos. Això és així, perquè a diferència de l’any 2016 no s’aplica un criteri corrector sobre el tipus de gravamen que s’aplica al valor cadastral dels habitatges. L’any passat es va reduir aquesta xifra, que es va deixar en el 0,86 per cent per als béns urbans i el 1,05 per cent quan es tracti de béns rústics. Aquest any és deixa igual, però en créixer la base liquidable, com a conseqüència de l’actualització obligada del cadastre, l’efecte és l’increment indicat. En altres paraules: és justament per mitjà de la modificació de la xifra del tipus de gravamen que l'augment anual automàtic de l'IBI pot i ha de corregir-se. En aquest cas, "no fer res" és optar políticament per augmentar-lo ja que hi ha maneres de evitar-ho.
Darrera l'augment de l'IBI hi ha una decisió política recaptatòria de l'actual govern municipal i del partit que li dona suport i res més que això. En canvi, continua sense millorar el cobrament dels contribuents que no paguen, especialment els pocs contribuents que deuen més a l’Ajuntament.
Creiem que cal congelar l’IBI dels que paguen i concentrar els esforços en el cobrament dels deutes dels qui no paguen.En relació amb les taxes de l’aigua, torna a plantejar-se un vell debat a partir de reducció d’un 10% el tipus reduït de la quota de servei dels no residents. I per això no està de més tornar a donar els nostres arguments. El rebut de l’aigua té una part que cobreix teòricament (encara que no és així normalment) el cost de les infraestructures i el seu manteniment, i una altra part, la més gran, referida al consum. Com més petita és la primera més proporció del cost real recau sobre el consum. Les demandes puntuals de la població no resident (és a dir per a la qual Figaró és una segona residència) exigeixen els mateixos costos fixos d’infraestructura de distribució i sanejament que per als residents, que en principi tenen un consum més alt.
Per tant, és just cobrar taxes diferenciades en la quota de servei per evitar que en la pràctica els residents acabin assumint un cost desproporcionat i subvencionant els costos fixos als no residents.
Finalment, pel que fa la gestió dels residus municipals l’argument que és dona per a un nou increment de taxes d’entre un 5% i un 10% és que la gent ja no recicla tant i la gestió és deficitària (uns 19.000 euros). Admetent que la dada és correcta, no estem d’acord amb la solució.
No es tracta de resignar-se a que el poble s’ha relaxat pel que fa al reciclatge i limitar-se a augmentar poc a poc les taxes cada any,
sinó de treballar per tal de recuperar els nivells de reciclatge que havíem tingut, incloent el tema mal resolt dels residents de Vallcàrquera, i que suposaria revertir el dèficit a través de l’opció més intel·ligent i sostenible.
En el seu lloc entra com a regidor l'Aldo Riffo. Veí de Figaró des de fa gairebé 20 anys, l'Aldo sempre ha estat al corrent de l'activitat de la CAF i des de la darrera campanya electoral ―en què es presentava en el tercer lloc de la llista― ha augmentat la seva activitat política. Estem segures i segurs que serà un bon regidor i aquí estem tots i totes, com sempre, per a donar-li suport.
L’altre aspecte en què estem en desacord amb FP, un cop més, és en la taxa de l’aigua.
Defensem la necessitat de la diferència de quotes entre residents i no residents i ens reafirmem en el fet que no és il·legal, ja que hi ha municipis on és vigent des de fa temps.
Recordem que el criteri de justícia de discriminar entre tarifes de residents i no residents és l'existència d'una alta proporció de costos fixos del servei de subministrament d'aigua. De fet, la tarifa de l'aigua no cobreix un "preu de l'aigua" com a tal, sinó del cost de portar-la potabilitzada fins a cada casa. Si els no residents només paguen pel consum, la immensa majoria del cost fix que suposa mantenir les seves instal·lacions recau en els residents. Perquè els no residents tinguin aigua quan arriben de cap de setmana i obren l'aixeta, cal haver pagat tots els costos fixos de mantenir, reparar i millorar el servei de subministrament.
Per tant, no estem d’acord en l’augment de la taxa per als residents amb l’objectiu que sigui un augment progressiu fins arribar a igualar les taxes.
Necessitem un govern municipal que no es resigni davant els problemes i, sobretot, que busqui solucions imaginatives per afrontar-los. Pujar impostos cada any només amagarà els problemes i en pot crear de nous.
número 2
Canvi de regidor a la CAF
Al darrer Ple del 12 de maig es va acceptar la renúncia de la que ha estat fins ara la nostra representant al consistori, la Gebra Serra.
La Gebra deixa el càrrec a causa de l'evident dificultat d'exercir-lo sense viure al poble. Han estat gairebé cinc anys tenint la Gebra com a regidora. Cinc anys en els quals hi ha hagut molts canvis polítics al poble, que estem satisfets de com hem sabut afrontar. Des d'aquí volem agrair-li la feina feta. Seguim comptant amb tu!En el seu lloc entra com a regidor l'Aldo Riffo. Veí de Figaró des de fa gairebé 20 anys, l'Aldo sempre ha estat al corrent de l'activitat de la CAF i des de la darrera campanya electoral ―en què es presentava en el tercer lloc de la llista― ha augmentat la seva activitat política. Estem segures i segurs que serà un bon regidor i aquí estem tots i totes, com sempre, per a donar-li suport.
número 1
Les ordenances fiscals de 2016
Al Ple del 5 de novembre passat es van aprovar les ordenances fiscals del 2016, amb els vots a favor de FP i ERC, i el vot en contra de la CAF. El perquè d’aquest vot en contra es deu sobretot a tres aspectes.
D’una banda, considerem insuficient la baixada aplicada al tipus de l’IBI. En plena crisi, estem vivint la regularització de l’impost derivat de la revisió del cadastre. Aquesta revisió suposa un 10% d’increment anual, de mitjana, alguns rebuts, depenent de la zona, poden arribar a un increment del 20%. Això, com dèiem, en plena crisi econòmica i minva de recursos de la gran majoria de les famílies del nostre poble. La revisió cadastral era necessària, però la revisió no significa en absolut que el preu dels rebuts hagi de pujar, es pot no apujar els rebuts baixant el coeficient d’aplicació.L’altre aspecte en què estem en desacord amb FP, un cop més, és en la taxa de l’aigua.
Defensem la necessitat de la diferència de quotes entre residents i no residents i ens reafirmem en el fet que no és il·legal, ja que hi ha municipis on és vigent des de fa temps.
Recordem que el criteri de justícia de discriminar entre tarifes de residents i no residents és l'existència d'una alta proporció de costos fixos del servei de subministrament d'aigua. De fet, la tarifa de l'aigua no cobreix un "preu de l'aigua" com a tal, sinó del cost de portar-la potabilitzada fins a cada casa. Si els no residents només paguen pel consum, la immensa majoria del cost fix que suposa mantenir les seves instal·lacions recau en els residents. Perquè els no residents tinguin aigua quan arriben de cap de setmana i obren l'aixeta, cal haver pagat tots els costos fixos de mantenir, reparar i millorar el servei de subministrament.
Per tant, no estem d’acord en l’augment de la taxa per als residents amb l’objectiu que sigui un augment progressiu fins arribar a igualar les taxes.
Ens preocupa que justament sigui en la gestió de l'aigua on l'actual govern hagi dit que no té por al dèficit, quan el sistema de subministrament necessita urgentment inversions de manteniment i renovació.
Aquest mal estat va ser degut a la total descura de CASSA que, per deixar la concessió, va haver de ser rescabalada per unes inversions que s'ha vist que mai no havien fet. Aquesta obligació legal va impedir els governs de la CAF escometre inversions importants en la renovació i millora de la xarxa. I ara, quan caldria escometre-les, govern diu que no té por a augmentar el dèficit tarifari.
Des de la CAF vàrem proposar al govern municipal, que ja que estaven disposats a assumir un dèficit de més de 4.500 € en l'aigua, que aquest dèficit es derivés a l'IBI, el que permetria rebaixar més el tipus i l’augment en l’impost es veuria encara més reduït. Però aquesta proposta no es va acceptar.
El tercer tema de desacord és en la taxa per les escombraries. Els darrers temps hi ha hagut una disminució important del reciclatge al municipi, cosa que suposa un encariment del servei. La proposta de govern aprovada ha estat augmentar-ne la taxa. Nosaltres no hi estem d’acord. Si el reciclatge ha baixat, s’ha de fer una campanya de conscienciació. Reciclar abarateix el cost de la recollida de residus i cal que tots els ciutadans i ciutadanes del Figaró en siguin conscients i actuïn en conseqüència. La solució és educar, informar, no augmentar la pressió fiscal.
Finalment, tampoc estem d’acord en la rebaixa en la quota fixa per resident aplicat a les residències. Gràcies a les negociacions amb els grups a l’oposició, aquesta rebaixa ha estat minsa i només afecta les places públiques. Tot i així, volem recordar que les dues residències de la tercera edat del nostre municipi són empreses privades i no creiem que se les hagi de beneficiar rebaixant la recaptació municipal. Allò que les empreses privades deixen de pagar, ho paguem els veïns, així que es tracta d’una mesura totalment injusta.
Des de la CAF vàrem proposar al govern municipal, que ja que estaven disposats a assumir un dèficit de més de 4.500 € en l'aigua, que aquest dèficit es derivés a l'IBI, el que permetria rebaixar més el tipus i l’augment en l’impost es veuria encara més reduït. Però aquesta proposta no es va acceptar.
El tercer tema de desacord és en la taxa per les escombraries. Els darrers temps hi ha hagut una disminució important del reciclatge al municipi, cosa que suposa un encariment del servei. La proposta de govern aprovada ha estat augmentar-ne la taxa. Nosaltres no hi estem d’acord. Si el reciclatge ha baixat, s’ha de fer una campanya de conscienciació. Reciclar abarateix el cost de la recollida de residus i cal que tots els ciutadans i ciutadanes del Figaró en siguin conscients i actuïn en conseqüència. La solució és educar, informar, no augmentar la pressió fiscal.
Finalment, tampoc estem d’acord en la rebaixa en la quota fixa per resident aplicat a les residències. Gràcies a les negociacions amb els grups a l’oposició, aquesta rebaixa ha estat minsa i només afecta les places públiques. Tot i així, volem recordar que les dues residències de la tercera edat del nostre municipi són empreses privades i no creiem que se les hagi de beneficiar rebaixant la recaptació municipal. Allò que les empreses privades deixen de pagar, ho paguem els veïns, així que es tracta d’una mesura totalment injusta.
Els darrers anys de l’anterior mandat ja vàrem tenir un govern que vivia de l’herència de la CAF. Ara veiem que l’actual en continua vivint.
Però tot es desgasta, cal innovar constantment i si el Figaró no torna a tenir una opció de govern activa, valenta i lluitadora, tornarem a ser el que ja estem essent ara, un poble petit com qualsevol altre. Les lleis i polítiques en aquest país es fan lluny dels petits municipis, i si no ens fem sentir, no rebrem els recursos que necessitem per a poder garantir el dret dels figaronencs i figaronenques a disposar dels mateixos recursos i serveis que els habitants de qualsevol altre població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada