Intro


EL BUTLLETI DE LA CAF

MUNICIPALISME ACTIU

Aquesta secció del butlletí Figaró Avui pretén mostrar experiències d’altres municipis que puguin resultar d’interès per replicar al nostre poblet. Volem parlar d’experiències de diferents àmbits temàtics: cultura, educació, ocupació, medi ambient, serveis públics, inversions... En cada butlletí pretenem exposar alguna experiència que ens interpel·li, que ens animi a innovar, per replicar-la si és possible a la nostra realitat. Es tracta de conèixer el ric moviment municipal del nostre país, difondre’l i explotar-lo; de vegades també podrem analitzar, si escau, alguna experiència estatal o internacional.

  número 8  

ASSSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA (AMI)


L’AMI es va constituir formalment com a Associació el 14 de desembre de 2011, fa només sis anys, un cop consumada l’anul·lació d’una part substancial de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 pel Tribunal Constitucional en la seva sentència 31/2010, de 28 de juny de 2010, en resposta al recurs presentat per 99 diputats del Partit Popular al Congrés

(https://boe.es/boe/dias/2010/07/16/pdfs/BOE-A-2010-11409.pdf).

El seu origen es remunta al procés de consultes municipals sobre la independència iniciat el setembre de 2009, al municipi d’Arenys de Munt i seguit després per molts altres municipis, com el de Figaró-Montmany. Entre el 13 al 16 de desembre de 2012, 312 persones van participar a la consulta ciutadana convocada pel govern de la CAF sobre la posició que havia de prendre l'Ajuntament de Figaró-Montmany respecte a la independència de Catalunya. Aquesta xifra representava el 31,64% del cens electoral del municipi, format aleshores per 986 persones. Va guanyar el sí de forma aclaparadora, amb 279 vots (el 89,42%). Pel no van votar 27 persones (el 8,65%) i 6 ho van fer en blanc (l'1,92%). A partir d'aquell moment, l'Ajuntament es va afegir a l'Associació de Municipis per la Independència.

Dels 157 municipis que van participar en l’Assemblea Constituent, l’AMI ha crescut fins els actuals 838 ens adherits, dels quals 787 són Ajuntaments.

Les finalitats de l’AMI són:

a. Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per dur el poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals

b. Fomentar i defensar els drets nacionals

c. Conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.

d. Crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea.

e. Promoure el finançament dels propis municipis

f. Buscar sinèrgies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

L’AMI està oberta a l’adhesió de qualsevol dels municipis de Catalunya i altres ens locals. Per afegir-s’hi, el municipi interessat ha de prendre l’acord d’adhesió en el respectiu Ple per majoria absoluta. L’acord d’adhesió implica la plena acceptació dels Estatuts (https://www.municipisindependencia.cat/que-es-ami/estatuts/), i s’ha de comunicar al/a la president/a de l’associació i/o al Consell Directiu, format per 41 alcaldes, alcaldesses, regidors o regidores en representació de totes les comarques catalanes.




Per a més informació: https://www.municipisindependencia.cat/


  número 7  

CIUTATS SENSE POR


El mes de juny es va celebrar a Barcelona la trobada de “Ciutats sense por”. Barcelona en Comú va convocar aquesta trobada municipalista internacional, amb la següent explicació:

“En un món on la por i la inseguretat s’estan convertint en odi, i les desigualtats, la xenofòbia i l’autoritarisme estan augmentant, els pobles i les ciutats s’estan convertint en el lloc des d’on defensar els drets humans, la democràcia i el bé comú.


A Europa, les Ciutats Refugi estan acollint refugiats que escapen de la guerra i el terror, i empenyent els governs nacionals i la Unió Europea a fer tot el possible per evitar la mort a les fronteres del continent.
Als Estats Units, les ciutats estan en primera línia de la resistència contra Trump, defensant els drets de les dones i de les persones LGBTI i treballant per fer front al canvi climàtic. Les Sanctuary Cities han guanyat prestigi internacional per reconèixer les contribucions i els drets de les persones “sense papers” i protegir-les de ser repatriades.
A Turquia i Síria, les ciutats kurdes són un far de democràcia participativa, feminisme i drets humans en un mar de violència i discriminació.
A Amèrica Llatina sorgeixen moviments municipalistes nous que lluiten contra la pobresa i la desigualtat mitjançant la construcció d’alternatives econòmiques des de baix.
A Hong Kong, activistes pro-democràcia han entrat en el parlament de la ciutat, on estan alçant la veu contra la repressió i la censura de l’estat xinès.

L’espai local va ser on va néixer la democràcia, i serà on puguem recuperar-la.


Ara és el moment de demostrar el potencial dels pobles i les ciutats per resistir l’odi i impulsar una transformació democràtica a tot el món. Davant l’odi, els murs i les fronteres, construirem xarxes globals de solidaritat i esperança entre ajuntaments i ciutadania.”

En les jornades es van tractar temes com la feminització de la política, la mobilitat i la contaminació, els béns comuns, les remunicipalitzacions, les xarxes socials, el municipalisme en pobles i zones rurals, habitatge, gentrificació i turisme, la transparència i lluita contra la corrupció o l’ espai públic.
Hi van participar, entre moltes altres persones, a més de l'Ada Colau i altres regidors de l’Ajuntament de Barcelona, Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid; Luigi de Magistris, alcalde de Nápols (Itàlia); Éric Piolle, alcalde de Grenoble (França); Rena Dourou, governadora regional d’Attica (Grècia); Jorge Sharp, alcalde de Valparaíso (Chile); Jesse Arreguin, Alcalde de Berkeley (Estats Units); Ritchie Torres, vicesecretari del Consell Municipal de la Ciutat de Nova York; Dolors Sabater, Alcaldessa de Badalona; Xulio Ferreiro, Alcalde de A Coruña; Áurea Carolina de Freitas, Regidora de Belo Horizonte (Brasil); Caren Tepp, Regidora de Rosario (Argentina), Chloe Eudaly, Regidora de Portland (Estats Units) o Paula Marques, Regidora de Lisboa (Portugal).

En un context en què la població urbana ja és majoritària en el món, i en què cada cop més, arreu del món, tantes iniciatives municipalistes construeixen estratègies de transformació social que tenen la seva base en l’àmbit de la ciutat però que es fonamenten també en teixir aliances amb altres ciutats, aquesta iniciativa mostra amb claredat que Barcelona és ara mateix un dels referents reconeguts d’aquest fenòmen.


Només unes setmanes, després els atemptats a Barcelona i Cambrils han donat tot el sentit a aquella trobada i han fet que sigui la ciutadania, de manera espontània, la que prengui com a seu el missatge clar contra la por.



 número 6 


ES CREA L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER A LA GESTIÓ PÚBLICA DE L'AIGUA 


Els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat del Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa, que agrupen una bona part de la població de Catalunya, van anunciar el 22 de març la constitució de l'Associació de municipis per a la gestió pública de l'aigua, amb l'objectiu de fer front comú en la lluita per aconseguir la remunicipalització d'aquest servei. L'associació servirà per compartir experiències i oferir assessorament a aquells municipis que optin per recuperar el control públic de l'aigua. Algun d’aquests ajuntaments, com el del Prat, disposa des de fa dècades d’una empresa municipal d’aigua. Altres estan en ple procés de recuperació de la gestió pública de l’aigua.

Els signants defensen que l'abastament d'aigua i el sanejament són serveis bàsics i essencials, però també un dret humà reconegut per Nacions Unides. És per això que reivindiquen el seu accés universal i assequible, sense manca de subministrament per motius econòmics o socials.


Figaró-Montmany va ser municipi pioner en aquesta línia d’actuació, tal i com va ser reconegut recentment en un documental difós per la Televisió de Catalunya, en el programa Trenta Minuts, que va comptar amb la presencia del Manel García, alcalde per la CAF entre 2007 i 2011, i que podeu veure en aquest vincle:

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/2009/La-batalla-per-laigua

Seria molt bo que l’Ajuntament de Figaró-Montmany fes ara el pas de vincular-se a aquesta associació, tant per compartir la nostra experiència com per aprendre de les dels altres.




 número 5 

FÒRUM MUNDIAL SOBRE LES VIOLÈNCIES URBANES I EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I LA PAU


Gràcies a la iniciativa dels Ajuntaments de Madrid i París, assumida en una Resolució del Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units el 4 de desembre de 2015, i amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de diverses organitzacions internacionals i organitzacions no governamentals, entre els dies 19 i 21 d'abril tindrà lloc, a Madrid, el Fòrum mundial sobre les violències urbanes i educació per a la convivència i la pau. La iniciativa va sorgir poc després dels atemptats que va patir la capital francesa al novembre de 2015.

La celebració d'un Fòrum Mundial amb alcaldes i líders internacionals a Madrid, pretén convertir-se en un espai de trobada i reflexió, que a través de l'intercanvi d'experiències, d'estratègies, de campanyes i de polítiques, culmini proposant al món, des dels governs locals , una eficaç agenda de pau. En la trobada es vol avaluar el per què de les violències, identificar i intercanviar experiències, proposar idees concretes d'educació per a la pau al voltant de la mediació i la gestió de conflictes per a la convivència, proposar polítiques, programes i projectes de construcció de pau , i aprovar "el Compromís per la pau contra les violències de les ciutats".

Les violències de la ciutat d'avui que s'han identificat en principi són: La violència de gènere, la violència terrorista, la violència d'extremismes religiosos, la violència de les màfies de les drogues il·legals, la violència de les bandes juvenils, la violència en l'esport, la violència contra els grups LGTBI, la violència a l'escola (assetjament escolar) i les violències per discriminació, racisme i xenofòbies.


Amb el fòrum es pretén fomentar un treball de xarxa entre les ciutats que permeti posar en comú les diferents experiències i propostes per guanyar en eficàcia, en una acció global a partir de les experiències locals, i amb el suport d'organismes i organitzacions internacionals que comparteixen aquesta preocupació. Igualment el fòrum s'organitza amb un format que faciliti al màxim la participació de la societat.

La informació sobre el Fòrum pot seguir-se a https://capitaldepaz.madrid.es/



  número 4  

Avui us presentem el MANIFIESTO DE OVIEDO (Manifiesto contra el endeudamiento ilegítimo y los recortes que impiden garantizar derechos, servicios de calidad y la mejora de las condiciones de vida de nuestros pueblos).

Més de 600 càrrecs electes entre alcaldes, regidors, diputats i eurodiputats han signat el Manifest d'Oviedo: un front contra el deute il·legítim que es va presentar el dimecres, 19 d'octubre, al Congrés dels Diputats .

Entre els signants figuren més de 40 alcaldes i alcaldesses de tots els territoris de l'Estat espanyol, centenars de regidors i regidores, desenes de diputats i diputades provincials, estatals i europeus de diferents partits polítics. Podeu consultar la llista de signants a http://manifiestodeoviedo.org/adhesiones/.

S’ha obert la llista de signatures als activistes, als moviments socials, a les personalitats que vulguin donar suport, o millor, ser part activa d'aquest procés en construcció. Es poden enviar les signatures a: manifestodeoviedofirmas@gmail.com.

Les mesures que es denuncien han tingut un impacte directe sobre el nostre municipi, Figaró-Montmany, perquè ha creat un deute municipal artificial allà on no existia. 

Pel seu interès reproduïm sencer a continuació el manifest en castellà, el seu idioma original.


Nosotra/os, concejala/es, diputada/os, activistas y ciudadana/os, conscientes de la necesidad de un verdadero cambio en las políticas, desde municipales hasta estatales, rechazamos el endeudamiento ilegítimo y la austeridad que impiden garantizar derechos, servicios de calidad y la mejora de las condiciones de vida de nuestros pueblos.
Consideramos la modificación del Artículo 135 de la Constitución de 2011, la Ley de Estabilidad Presupuestaria y la ’Ley Montoro’ de la Administración Local unas legislaciones profundamente injustas que se han impuesto sin legitimidad democrática. De hecho, la ’Ley Montoro’ ha sido declarada parcialmente inconstitucional. La aplicación de estas normas socava la autonomía de ayuntamientos y gobiernos autonómicos y ataca los derechos de la ciudadanía.
La socialización de las pérdidas que supuso el rescate a la banca española -disparó la deuda y el déficit en 2012-, se sigue promoviendo con medidas como el Plan de Pago a Proveedores (FFPP) de los ayuntamientos o el Fondo de Liquidez Autonómico (FLA), que lejos de servir a los intereses generales, en realidad a quien ha servido es a los bancos, convirtiendo deuda comercial en deuda financiera y aplicando a las Administraciones Públicas unas tasas de interés abusivas hasta 26 veces superiores a las que el BCE aplica a las entidades financieras. Tanto en los ayuntamientos y comunidades sobreendeudados por obras faraónicas e inútiles, pelotazos urbanísticos, sobrefacturaciones, sobornos y todo tipo de corruptelas, como en administraciones en principio saneadas, el Plan de Pago a Proveedores y el FLA han inflado la deuda pública de manera ilegítima.
El Gobierno ha demostrado que cuando le interesa sí alivia la deuda. Así, en 2015, año electoral, el Gobierno de Rajoy eliminó los intereses que los municipios tenían que pagar a los bancos y los postergó al año siguiente, imponiendo incluso a los bancos una rebaja en los intereses durante siete años, reconociendo así que éstos eran claramente abusivos.
Llevamos desde 2010 soportando unos salvajes recortes económicos y de derechos. En el último año, el Gobierno, pese a estar en funciones, ha seguido aplicando la austeridad impuesta desde la UE, con especial saña hacia ayuntamientos, que son las corporaciones más cercanas a la población, y CCAA, encargadas de cubrir necesidades básicas como la educación o la sanidad, aunque son las Administraciones Públicas menos endeudadas (un 3,2% y un 24,9%, respectivamente, en comparación con el 88% de la Administración Central). El total de la deuda pública en el segundo trimestre de 2016 alcanzó el 101% del PIB, según el Banco de España, al 13 de octubre de 2016.
Por todo ello, exigimos:
  • Un cambio radical de la política de asfixia financiera aplicada por el Gobierno Central hacia ayuntamientos y Comunidades Autónomas (CCAA)
  • La derogación de la reforma del Artículo 135 de la Constitución de 2011, la de la Ley de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera y la de la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.
  • La devolución por parte de los bancos de los intereses abusivos cobrados.
  • El cese inmediato de los recortes y la austeridad, revirtiendo sus consecuencias, identificando a sus culpables e indemnizando a sus víctimas.
Y nos comprometemos:
A apoyar la constitución de un frente formado por los municipios, las Comunidades Autónomas y las nacionalidades del Estado español que cuestione la deuda ilegítima y que trabaje para su anulación; un frente que permita romper el aislamiento y la fragmentación; un frente que permita tomar iniciativas para cambiar de manera favorable la correlación de fuerzas respecto al Gobierno; un frente donde los municipios fuertes brinden apoyo a los más débiles y más afectados por las deudas ilegítimas; un frente para tomar iniciativas y llevar a cabo acciones para liberarse del yugo de la deuda ilegítima y que permitan encontrar financiación legítima para garantizar a la ciudadanía el gozo de sus derechos económicos, sociales, culturales, civiles y políticos.
Deben iniciarse procesos de auditorías con participación ciudadana de la deuda de nuestras Administraciones Públicas y reclamar la anulación de las deudas identificadas como ilegítimas que hayan favorecido al interés particular de una minoría privilegiada y en contra de los intereses de la/os ciudadana/os.


Podeu descarregar el Manifiesto de Oviedo com a arxiu .PDF a:


 número 3  

Del relat. De coses que hem sentit. De coses que hem llegit.


Hi ha dues afirmacions que semblen voler fer forat entre veïns i veïnes de Figaró i que tenen en l’acció de govern de la CAF des del 2007 l’oportú ase dels cops. Aquestes són, una: la situació financera de l’Ajuntament és insostenible, i l’altra: els governs de la CAF van estirar més el braç que la màniga.


Defensades ara pels uns, ara pels altres ‒o tant pels uns com pels altres‒, aquestes dues afirmacions ‒la situació de les finances i la crítica al model de gestió dels governs CAF‒, han estat primer insinuades i després expressades com a mínim en l’Audiència Pública d’ara farà dos anys, en alguns actes de la campanya electoral d’ara en fa un, en alguns plens municipals de l’actual mandat i en alguna trobada entre els grups amb representació al Ple que hi ha hagut en els darrers mesos.

Pel que fa a alguns arguments que s’hi remetrien o se’n desprendrien: un sostindria que, a causa de la desastrosa situació econòmica, l’Ajuntament s’hauria quedat sense marge o quasi per fer acció de govern; i un altre diria que, en lloc d’estirar més el braç que la màniga, l’equip de govern hauria d’haver estat més sensat i prudent a l’hora de prendre decisions i d’executar-les.

Però quan del que es tracta ‒com sembla ser el cas‒, és de justificar les accions o inaccions de l’actual equip de govern a partir de la confrontació amb els anteriors, amb idees argumentades no n’hi ha prou. Cal que els arguments arribin a constituir un relat, un relat polític. Quelcom que expliqui i justifiqui aquells que avui són a l’Ajuntament per oposició al que pretenen que expliqui els que van ser-hi abans. La CAF. D’una o altra manera, la CAF...


I aquest relat, en el cas que ens ocupa, molt ens temem que es construirà ‒si és que no s’està construint, si és que no s’ha construït ja‒, trenant les dues afirmacions que apuntàvem en l’inici amb l’ajut d’aquest i d’altres arguments. I què els podem fer dir depenent de com en modulem la relació? Doncs, des que es va estirar més el braç que la màniga perquè, tot i el deute que l’Ajuntament ja havia contret, es va anar mantenint la despesa, fins que si està tot fatal és perquè amb anterioritat s’ha governat gastant el que no es tenia (una altra manera de dir que s’ha estirat més el braç que la màniga).

La primera formulació en seria la més amable; la segona, la més estripada. La primera versió li retrauria a la CAF només el fet d’haver administrat allò comú de forma poc curosa o poc assenyada. Vindria a dir que hi ha hagut coses que no s’han gestionat bé i que també estan en l’origen de la situació en la qual ens trobem. Mala gestió, doncs. La segona la faria directament responsable de l’actual situació financera: si estem com estem és per la gestió que s’ha fet. Ras i curt. Sense matisos. Mal govern.

Per poder imposar-se, però, aquest relat només necessita un parell de coses de no res. Un parell de detalls insignificants. 


L’un: que es menystingui o directament s’obviï el deute que la Generalitat tenia ‒i té encara pel que fa als seus efectes tant directes com indirectes‒, amb l’Ajuntament de Figaró corresponent a l’impagament de l’import de la Llei 2/2004 de millora de barris i àrees urbanes o “Llei de Barris”. I dos: que es menystingui o s’obviï l’increment vergonyant d’aquest deute fruït dels interessos del crèdit ICO que el Govern central va obligar a subscriure a l’Ajuntament per tal que aquest pogués fer front a les seves obligacions tot i l’impagament. Això és: menystenir i obviar que la Generalitat no pagava i que el Govern Central ho aprofitava per collar la hisenda local tant econòmicament com administrativa.

Perquè hi ha el deute (l’impagament de la Llei de Barris), els seus efectes directes (els interessos del crèdit ICO, per exemple) i els indirectes (tot allò que ha penalitzat l’economia local per haver-se trobat l’Ajuntament en aquesta situació). I tot això és el que aquest relat ha de minimitzar o obviar si vol esdevenir, a hores d’ara, creïble. I són els efectes d’aquest deute el que–i aquí arribem al moll de l’os-, a hores d’ara sobretot ningú ha de quantificar ja que, de fer-ho, potser sabríem de què estem parlant i determinades afirmacions costaria molt més de sostenir-les i fer-les córrer.

En aquest sentit, enfront dels que manifesten que és una pèrdua de temps dimensionar la repercussió real d’aquest deute en les finances municipals perquè prèviament ja han decidit que, o bé no és important, o que no ho és tant com tot allò que pot endossar-se directament a la gestió de la CAF, cal dir: 

fins que no hi hagi xifres oficials contrastades i avalades del conjunt dels comptes que desmenteixin les existents i fins que no s’hagin quantificat les repercussions reals de l’impagament de la Generalitat sobre les finances, el debat valoratiu sobre xifres està mancat de tot rigor i, per tant, fóra estúpid d’entrar-hi per d’altra cosa que no fos desqualificar-lo. Genèricament.


Però tornem als arguments, que és aquí del que es tracta. Desviant l’atenció exclusivament sobre els creditors de l’Ajuntament, el volum de deute contret amb ells i la indefugible i inajornable obligació de pagar, d’altres afirmacions han vingut a sumar-se al repertori: una que diu, per exemple, que no val la pena perdre el temps en allò que no depèn d’un mateix o en allò que hom no pot solucionar per si mateix; o una altra segons la qual enlloc de culpar d'altres de la nostra situació el que hauríem de fer és fixar-nos en els nostres propis errors –els errors de la CAF: evidentment aquí l’ús del nosaltres és merament retòric. Sentit comú mesell i oportunista que naturalitza i justifica la pròpia impotència política, a la vegada que s’espolsa tota responsabilitat fent-la recaure enterament sobre el feble (els anteriors governs municipals conformats per d’altres veïnes i veïns del poble) i eximint-ne el fort (governs central i autonòmic).

Insistir en el cobrament del deute de la Generalitat, oposar-se a les servituds inherents a la darrera reforma de l’administració local duta a terme pel PP, o maldar per disminuir la gran morositat al municipi. Per què entretenir-s’hi o preocupar-s’hi si no s’hi pot fer res des d’aquí, no?

Sol·licitar, guanyar i executar les subvencions a les quals donava dret la Llei de Barris per finançar un conjunt d’equipaments que Figaró havia decidit que volia i necessitava. S’hauria d’haver optat per no entrar-hi per prudència? O renunciar-hi per responsabilitat? És això?

Perquè... ja ho hauríem d’haver vist que eren massa diners per un poble com el Figaró, oi? O perquè ja se sap que hom comença decidint entre veïns i acaba governant per sobre de les seves possibilitats, no?

Rai Vilatovà


  número 2  

Els municipis pressionen per donar una resposta humanitària als refugiats, els veïns de Síria

Aquests dies observem com els estats, la Unió Europea i l’ONU són incapaços de respondre a l’emergència humanitària de les persones que fugen de la guerra a Síria. Mentrestant els municipis, sense competències ni recursos, les institucions més petites dels pobles europeus, s’organitzen per acollir persones refugiades, i exigeixen als estats que responguin de manera immediata a la situació de persones que fugen d’una guerra. Municipis de tot l’Estat estan preparant recursos i persones per acollir en els seus pobles una o diverses famílies. Veïns que tractaran els nouvinguts, tal com ens agradaria ser tractats si mai passem per una guerra i som nosaltres els fugits.

A proposta de la CAF, el Ple del passat 12 de maig aprovà el següent manifest a favor de posar Figaró a treballar per acollir persones refugiades. El Ple va aprovar la moció per unanimitat:
http://www.fonscatala.org/upload/archivos/20160414_0533Manifest_mon_local_contra_acord_UE.pdf

Llistat d’ajuntaments catalans adherits:
http://www.fonscatala.org/upload/archivos/20160414_0519Llista_mocions_UE-Turquia_aprovades_web.pdf

  número 1  

El programa Èxit de l’Ajuntament de Barcelona

En aquest primer número volem exposar l’experiència d’una ciutat, i no pas d’un poblet. Es tracta d’un programa d’educació de l’Ajuntament de Barcelona que pot ser d’interès replicar, adaptant-lo a la nostra realitat i pressupost, al Figaró. El programa Èxit de l’Ajuntament de Barcelona es realitza a la ciutat des de l’any 2001, amb diferents millores incorporades al llarg dels anys. La seva filosofia és implicar els exalumnes del centre educatiu de primària en l’èxit escolar dels infants de primària en el seu pas cap a l’institut.
El programa dóna beques a joves estudiants de secundària per realitzar un reforç escolar a infants de 5è i 6è de primària. En el programa participa l’Ajuntament, que finança les beques (d’entorn de 1.000 – 1.500 euros l'any) a joves de secundària que realitzen entre 3 i 5 h setmanals de reforç escolar a infants amb especials dificultats d’aprenentatge.
Hi ha una altra modalitat que consisteix a becar exalumnes de l’institut, que en l’actualitat cursen estudis universitaris, per donar suport a alumnes d’ESO i batxillerat.

El programa es pot adaptar a les necessitats pròpies de cada centre educatiu i territori; així, al Figaró podria ser de major interès realitzar aquest reforç escolar a la primera etapa de primària, o bé a tot el cicle de primària.

El programa Èxit podria, doncs, ser de gran interès per al nostre poble i la nostra escola, en tant que ataca diferents oportunitats per al Figaró:
A) Reforça el vincle dels exalumnes de l'Escola Montmany amb la seva escola de la infància; en el cas del nostre poble, aquest punt té força interès atès que, una vegada que els joves passen a la Garriga, perden oportunitats de mantenir el contacte amb l’antiga escola.
B) Permet millorar el rendiment educatiu dels alumnes de l'Escola Montmany amb un cost moderadament baix, amb beques de suport als joves.
C) Permet uns ingressos extraordinaris als joves que realitzen la tasca educativa amb els infants.
Per tal de replicar el programa al Figaró, caldria implicar l’escola i l’Ajuntament. El programa requereix un alta implicació del centre educatiu, ja que es requereix la implicació de professors responsables del seguiment del programa, que han de dirigir la tasca dels joves becaris i d'avaluar la progressió dels infants que reben el suport.
Tenint en compte els recursos petits del nostre municipi per a la realització de polítiques d’infància, de joventut i d’educació, seria interessant desenvolupar aquest programa amb el suport de la Diputació de Barcelona, o bé en coordinació amb altres municipis veïns, i també requerir la implicació del Consell Comarcal.

Informació del programa Èxit
http://www.edubcn.cat/exit/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada