NOTICIES DEL FIGARÓ

  número 8  

 DARRERES NOTÍCIES

ELS RESULTATS DEL 21D A FIGARÓ-MONTMANY

ELS RESULTATS DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2017

Entre el 22 d’octubre i el 3 de novembre els veïns i veïnes del Figaró van ser cridats per l’Ajuntament a mostrar les seves preferències en el marc de la consulta sobre els pressupostos participatius que afecta 25.000 euros del pressupost municipal. Hi van participar 148 persones.
Passat més d’un mes des del final del termini l’Ajuntament ha fet públics els resultats de la consulta:

Les propostes escollides han estat 4, que s'executaran amb els pressupostos municipals de 2018:

A més s’inclou les 3 propostes següents i que s’executaran en funció de l’obtenció d’ingressos extraordinaris:

A veure si aconseguim aquest ingressos extraordinaris!

EL REFERENDUM DEL 1-O AL FIGARÓ

A diferència del que va succeir en altres municipis, el referèndum del dia 1 d’octubre de 2017 va transcórrer amb relativa normalitat.
Finalment l’Ajuntament no va cedir el Centre Cívic per a la seva celebració i des de la Generalitat es va designar com a col·legi electoral el local del CAP.
El Comitè de Defensa del Referèndum, constituït un parell de setmanes abans, va organitzar diverses activitats durant el dissabte al Casino. Durant la nit es van establir torns continuats per evitar que el col·legi fos precintat. A partir de les 6 del matí la presència de membres del Comitè ja va ser massiva, arribant a prop d’un centenar de persones.
Una parella de mossos d’esquadra van arribar cap a les 8 del matí. Després de parlar amb alguns dels membres del Comitè van provar d’accedir al col·legi electoral però les persones presents, assegudes a terra, els ho van impedir pacíficament fent-los desistir de la seva intenció.
Un cop arribades les urnes i constituïda la mesa electoral es va donar inici a la votació d’acord amb l’horari previst. Durant el matí l’afluència de votants va ser nombrosa però hi va haver enormes dificultats per utilitzar el cens per via electrònica per interrupcions perllongades de l’accés a la xarxa. Des de la coordinació del referèndum al Figaró es va optar, doncs, per construir un llistat manual de votants que es va mantenir durant tot el dia. Alguns del votants figaronecs van acabar votant en altres indrets, com Tagamanent, aprofitant l’activació del cens universal.
Molt aviat la tensió va créixer en veure les imatges de l’actuació violenta i indiscriminada de la policia nacional i la guàrdia civil en diversos centres de votació de tot Catalunya. I el neguit per la possibilitat que això passés també al Figaró ja no va abandonar els presents en tota la jornada. A causa, en part, a les moltes informacions contradictòries que s’anaven rebent en un dia en que els WhatsApp van treure fum.
Sobre les 6 de la tarda i a la vista que s’havia aturat el flux de votants, es va decidir salvar l’urna i tancar la votació.
Els resultats del referèndum a Figaró van ser anunciats a les 10 del vespre i van ser els següents:
Participació: 476 vots, que representen un 58, 23 % del cens de 817 persones que podien haver votat.

Caliu de República

El passat dissabte 2 de desembre, els CDR de la Garriga y El Figaró i l’Associació Alternativa de Figaró, van organitzar, sota aquest lema, una gran festa a les instal·lacions del Casino de Figaró, al barri de Gallicant, entre les 11:00 i les 20:00 hores.

La participació de gent va superar totes les expectatives ja que unes 500 persones, que anaven i venien, es van passar per la festa. L’organització i col·laboració de tothom que participa als CDR va ser fluida i eficaç: els torns estaven perfectament organitzats; es va tenir cura de tots els detalls, des de la preparació de l’espai la nit anterior fins els torns de les taules per vendre els tiquets del menjar i la beguda, les tires de la panera, bosses, etc...., I naturalment, l’escenari, l’equip de so i la megafonia, que permetia anar informant contínuament.

Va fer sol a estones fins el migdia, encara que feia fred. Boníssima idea la d’oferir caldo calent! Així com begudes, cerveses artesanes, botifarres, menjar vegà, xocolatada i una gran varietat de pastissos que no van faltar mai al llarg de tot el dia. Quina creativitat la de les dones -majoritàriament- que anaven portant-los de manera ininterrompuda! Mentre tant, la gent menuda jugava a les pistes, pescava a la bassa i participava en els diversos jocs de taula i activitats organitzades per a nenes i nens. I tothom parlava amb tothom.

Durant tota la tarda, la música en directe va anar congregant la gent al voltant de l’escenari. Van actuar els grups EKIZA, REPÚBLICA RUMBERA, MEDITERRÀNIA BAND, JUANITO PIQUETE & VALENTIN WALLACE, i JOAN GARRIGA & GALÀCTIC MARIATXIS. Espectacular la marxa de la gent, sobre tot a aquesta última actuació. Estava previst acabar a les 20:00, però encara vam ballar una mica més, desafiant el fred!

Un dia per recordar amb un somriure. Tothom parla ja de quan serà la propera festa! Caliu de poble! Caliu de República!

*Tots els diners recollits són per a la caixa de resistència dels CDR.

MANIFEST DE LA TAULA PER LA DEMOCRÀCIA

En els darrers mesos diferents col·lectius i sectors professionals han fet públics manifestos en defensa del referèndum de l’1 d’octubre, de les institucions catalanes i del dret a decidir el seu futur que te el poble català. Alguns d’ells els podeu trobar recollits al web https://cridademocracia.org/manifestos/.
Reproduïm a continuació el MANIFEST DE LA TAULA PER LA DEMOCRÀCIA, aprovat per un conjunt d’entitats socials catalanes el passat 27 de setembre, poc abans del referèndum i quan l’aplicació de l’article 155 de la Constitució era ja més que probable.

MANIFEST DE LA TAULA PER LA DEMOCRÀCIA

A Barcelona, el 27 de setembre del 2017, les entitats, els sindicats i les organitzacions de la societat civil catalana, reunides al Museu d’Història de Catalunya manifestem que:

1. Ens aplega la necessitat de donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.

2. Manifestem preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part del Govern i els organismes de l’Estat.

3. Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada en defensa de les institucions i dels drets fonamentals.

4. Considerem que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva, i, per això, instem les institucions europees i internacionals a vetllar perquè així sigui.

5. Ens constituïm en un espai plural i unitari per defensar les institucions de Catalunya i els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans i ciutadanes, i reivindiquem el dret a decidir el futur polític del poble de Catalunya.

6. Ens comprometem a respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i no descartem cap forma pacífica i consensuada de mobilització i resposta de país.

Grup impulsor

Assemblea Nacional Catalana (ANC)
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Associació Promotora de la Fundació Autoria (Barnasants)
Associació Teatre Dona
Ateneu Barcelonès
Casa Nostra Casa Vostra
CECOT
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)

CCOO de Catalunya
Comissió de la Dignitat
Comitè Olímpic de Catalunya
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT)
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)
Drets
Ecologistes en Acció
Esplais Catalans (ESPLAC)
Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG)
Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC)
Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)
Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai)
Fundació per la Pau (FundiPau)
Intersindical - CSC
LaFede.cat - Organitzacions per la Justícia Global
Moviments de Renovació Pedagògica
Moviment Laic i Progressista (MLP)
Observatori DESC
Òmnium Cultural
PIMEC
Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes
Sindicat de la imatge UPIFC
Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC)
SOS Racisme
UGT de Catalunya
Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)
Unió de Pagesos
Universitat de Vic
USOC

  número 7  

.... i arriba la FESTA MAJOR!

aqui hi trobareu tota la informació i el programa:

http://www.elfigaro.net/pl200/actualitat/noticies/id1179/per-comencar-a-fer-boca-programa-de-festa-major-2017.htm

LA PREVENCIÓ D’INCENDIS A DEBAT

Organitzada per la CAF, i amb una bona assistència, el passat 21 de juliol va tenir lloc la segona de les activitats emmarcades en el debat sobre el futur de Vallcàrquera. En aquesta ocasió el tema tractat, que afecta el conjunt del municipi, va ser el de la prevenció d’incendis.
L’acte va ser presentat pel Toni Pigrau i va comptar amb la intervenció de l’Andreu Requena, dels bombers voluntaris de Figaró i del Jordi Surigué, de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Un i altre van posar de relleu les deficiències en la prevenció que afecten el Figaró, que per altra banda es troba durant aquestes setmanes en el nivell 2 sobre 3 de risc d’acord amb el Pla Alfa de la Generalitat:
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/dar_prevencio_incendis_nou/dar_avaluacio_risc_incendi/dar_sistemes_avaluacio_risc_incendi/
Van esmentar, entre d’altres, les dificultats d’accés al veïnat del Solell o a la zona de la Cuspinera, la deficient neteja dels boscos i dels voltants de les cases, en general. Per part de l’ADF es van posar de relleu les dificultats de la renovació generacional de l’agrupació i la insuficiència dels recursos humans disponibles.
L’acte també va comptar amb la presència, entre els assistents, de l’alcaldessa del Figaró que va detallar les mesures que el govern municipal està prenent en relació amb aquest tema, en particular en la millora de l’accessibilitat en la zona de Can Bosch, així com les limitacions econòmiques que fan difícil prendre’n d’altres. En particular va comentar la molt escassa resposta rebuda a la crida a la participació en l’ADF.

Entre els temes clau a treballar es van esmentar: els vials d’accés per als vehicles dels bombers; la millora de la gestió del boscos i les feixes no conreades, en la que tenen una responsabilitat principal els propietaris; les possibilitats d’incrementar la zona de conreu i de reintroduir la ramaderia; i l’aprofitament energètic de la biomassa. La instal·lació prevista de la nova caldera al Centre Cívic pot ajudar en aquest darrer aspecte. També es va proposar que l’Ajuntament prioritzi algunes zones de manera rotatòria i assumeixi una col·laboració en forma de maquinari o d’ajuts econòmics que incentivi els propietaris a netejar-les. Un tema pendent és la zona del Cingles del Bertí, que no compten amb un marc institucional de gestió semblant al del Parc del Montseny. Potser seria bo que els municipis afectats establissin algun marc de col·laboració al respecte.

En qualsevol cas, l’acte va confirmar la importància de mantenir espais informals de debat al Figaró. Moltes gràcies a les i els participants.

Comencen les obres de l’estació de bombeig

Tal com es va informar en un dels darrers plens municipals comença a haver-hi moviment a la zona del barri de l’estació on s’instal·la l’estació de bombeig que permetrà connectar les aigües residuals domèstiques amb la xarxa de clavegueram del poble. Justament aquestes setmanes l’excés de nutrients que arriba al Congost juntament amb l’escàs cabal que hi baixa fa que l’aspecte del riu sigui d’un verd intens.

MATÍ DE VOLUNTÀRIA

Un dissabte al matí vaig formar part d’una de les tres parelles que vam enquestar a veïns i veïnes d’alguns blocs de pisos del Figaró, sobre els hàbits de reciclatge i el funcionament del sistema porta a porta de recollida. Em movia la curiositat per conèixer alguns del motius que poden explicar la davallada del sistema de recollida porta a porta.

Segons dades de l’Ajuntament, en una carta adreçada als veïns, la mitjana de recollida selectiva del període 2009-2013 va ser d’un 64% i actualment s’ha reduït al 56%. L’any 2009 quan es va implantar el model l’índex de recollida va ser del 71%. Aquesta davallada és el motiu de l’augment del preu de les taxes de residus.
A partir de les respostes i impressions de les persones que ens van respondre segur que no se’n poden extreure conclusions però a mi em van suggerir algunes reflexions i preguntes.
Sembla que tots sabem com se separa i es recicla i coneixem la importància de fer-ho; el sistema del porta a porta va ser ben valorat però no tothom el fa servir. Per què?

Algunes respostes: fa mandra baixar a la nit i haver de complir uns horaris i uns dies; és més còmode el sistema de contenidors que no estan sotmesos a horaris; carregar les bosses de brossa al cotxe i llençar-ho als contenidors del poble on es treballa és la solució d’alguns; els vehicles de recollida no passen fins les 6 de la matinada i no agrada que les bosses quedin tota la nit al carrer; alguns incívics llencen la seva brossa al teu contenidor i quedes malament tu; a un pis no hi ha prou espai per a tant recipient per classificar, l’orgànica acaba fent pudor i s’hauria de recollir més sovint; no és el mateix les deixalles que generen 2 persones que cinc, ni tenir un pati o jardí on deixar el cubells que haver de guardar-los a la cuina…

Reduir, reutilitzar, reciclar, hauria de ser més fàcil? Pot ser més fàcil? Potser es poden pensar maneres de facilitar però llençar la brossa als contenidors d’altres poblacions no em sembla la manera; això repercuteix negativament en les taxes que hem de pagar i augmenta el dèficit que l’Ajuntament ha d’eixugar; ens augmenta la taxa tant als qui reciclem correctament com als qui no ho fan;
Fer ho “Bé” potser ens costa un esforç però crec que val la pena si volem un poble, un país i un planeta més net per nosaltres i els nostres descendents.

Júlia Santiago

UN TAST DE CERVESSA ARTESANA PER COMENÇAR LES FESTES!

 número 6 

EL TRIBUNAL SUPREM ANUL·LA EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MONTSENY DE 2008

Mitjançant la seva Sentència nº 2650/2016, de la Sala 3ª, del Contenciós-Administratiu, de 16 de desembre de 2016, el Tribunal Suprem ha anul·lat el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc natural del Montseny aprovat l'11 de desembre de 2008 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de las Generalitat. El pla afecta els territoris de 18 municipis, entre els quals el de Figaró-Montmany.

La sentència ha desestimat el recurs de cassació de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, contra una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2015 favorable al recurs presentat per la societat Polígon Industrial Can Sedó, SL, vinculada a l'explotació hidroelèctrica del pantà de Santa Fe, a Fogars de Montclús.

Amb aquesta decisió recobra vigència l'anterior Pla especial del Parc natural del Montseny, aprovat l'any 1977 per a les comarques barcelonines vinculades al parc (Vallès Oriental i Osona) i l'any 1978 per a les comarques gironines (Selva), en tot allò que no s'oposi a les altres normes legals de caire ambiental, territorial o urbanístic vigents o als POUM municipals vigents. Això suposa que es deixen fora de l’àrea de protecció les mil set-centes hectàrees de nova afectació per part del Pla de 2008.

La sentència del Tribunal Suprem, acollint la tesi del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, manté que, per la seva naturalesa, el Pla anul·lat hauria d’haver estat sotmès a avaluació ambiental estratègica, d’acord amb el que disposa la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001 i les normes que l’han transposat a Catalunya (Llei 9/2006, de 28 de abril) i Espanya (Ley 42/2007, de 13 de diciembre).

La Generalitat ha anunciat l’aprovació d’un decret que protegirà les hectàrees que ara queden fora del pla. En tot cas, les diputacions i els ajuntaments afectats hauran de treballar per consensuar un nou pla l de protecció del Montseny.

S’OBRE EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE VALLCÀRQUERA

Organitzada per la CAF, i amb l’assistència d’un bon nombre de veïns, el passat 19 de maig, ha tingut lloc la primera d’una sèrie de sessions, dirigides a promoure el debat sobre la gestió de Vallcàrquera i, més en concret, sobre la conveniència i la viabilitat de redactar un Pla Especial urbanístic per a la zona. Un Pla Especial podria fer front als diversos problemes amb que es troben els qui hi viuen, que els mateixos afectats van expressar (activitats econòmiques, gestió de residus, prevenció d’incendis ...) i també els que afecten interessos generals de tot el Figaró (com la gestió de la Riereta). També es va fer evident la urgència de posar- se a treballar en aquest àmbit i la importància de fer-ho amb la participació més àmplia possible.

L’acte, que va ser presentat per l’Enric Tello, va comptar amb la intervenció de la professora Judith Gifreu, Directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’estudis Jurídics Locals de la UAB i Vocal de la Comissió de Política territorial i Urbanisme, del Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. També va comptar amb la presència, entre els assistents, de l’alcaldessa així com d’altres membres del govern municipal. L’acte va confirmar la necessitat d’obrir nous espais de debat al Figaró. Moltes gràcies a les i els participants i esperem ser-ne més en la propera ocasió.

CALDERA DE BIOMASSA AL CENTRE CÍVIC

L’Ajuntament de FIgaró-Montmany, en sessió de 26 de maig de 2016, va aprovar la seva participació en l’operació “Instal·lació de calderes de biomassa forestal a diversos municipis de la província” promoguda per la Diputació de Barcelona dins de la convocatòria de cofinançament del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. L’acord va ser ratificat en el Ple del 26 de gener de 2017.

Amb anterioritat i sota el govern de la CAF l’Ajuntament s’havia adherit al Pacte dels Alcaldes, amb data de 26 de setembre de 2008, i havia aprovat un Pla d’acció per a l’energia sostenible, amb data de 25 de setembre de 2009 i ja havia posat en marxa diverses sol·licituds davant la Diputació per poder aconseguir el finançament europeu necessari per a la instal·lació d’una caldera de biomassa al Centre Cívic, però fins ara no havien superat el filtre de la Unió Europea.

A finals de febrer de 2017 vam saber que la Unió Europea ha aprovat el projecte i per tant, tot sembla indicar que, finalment, tindrem la caldera de biomassa al poble. Una gran notícia que avala els esforços continuats dels successius governs del Municipi.

EL QUE COMPTA

Regants de Vallcàrquera ens informen que, pels volts de Febrer, s’informà a la propietat de la finca de Can Gil que operaris enviats per l’Ajuntament hi anirien a fer una actuació de neteja de la presa de captació d’aigua de la Riereta i que, per poder accedir-hi, haurien de passar per dins de la finca. Una vegada a l’indret i enlloc d’aquesta actuació, el que els tècnics haurien fet, sense comunicar-ho ni prèviament ni amb posterioritat, hauria estat instal·lar un comptador a l’inici de la canonada que distribueix l’aigua de rec a la vall - comptador que s’ha descobert per casualitat tot revisant una trapa que semblava haver estat oberta recentment -. Davant les reclamacions a l’Ajuntament per aquesta forma de fer, la resposta ha estat que el conveni signat amb els regants els permet d’instal·lar-hi el comptador i que això és l’únic que compta.

SACS DE RUNA A LA VIA DEL TREN

En un Figaró avui anterior, el nº4 de novembre de 2016 , us mostràvem un sac de runa en aquest lloc tan poc adequat. I dèiem: “no estaria de més que l’Ajuntament fes la gestió per retirar-lo abans no es generi la idea que hi ha una mena d’abocador i altres ciutadans poc cívics decideixin seguir-ne l’exemple.” Doncs bé, uns mesos després, a meitats de març … ja ha havia format una família!. La bona notícia és que algunes setmanes més tard ... ja no hi són. Esperem que aquestes pràctiques, que també hem vist darrerament en algun altre punt del poble, no es repeteixin.

 número 5 

EL PLE MUNICIPAL APROVA PER UNANIMITAT UNA MOCIÓ PER EXIGIR LA RACIONALITZACIÓ DELS HORARIS DE LA LÍNIA DE RODALIES R3

Només el 25,4% dels trens que fan el primer trajecte Ripoll-Barcelona ha arribat amb un retard inferior als 5 minuts. El fet que un 74,6% dels trens hagi acumulat un retard superior als 6 minuts en horari de mobilitat laboral demostra que el servei que s’ofereix no és bo.

La mitjana de retard d’aquest tren és de 10 minuts i 18 segons que sumats al temps de trajecte segons l’horari oficial (1h 54 minuts) suposa un temps de 2h i 4 minuts per recórrer poc més de 100 quilòmetres.

En termes econòmics, un viatger del primer tren Ripoll-Barcelona perd per cada trajecte 0,46 € segons el salari mínim interprofessional i 1,87 € segons el salari mitjà català.

Aquestes són algunes de les dades derivades del seguiment que fa de la línia R3 la plataforma Perquè no ens fotin el tren, creada fa quatre anys (https://pqnoensfotintren.wordpress.com/)

En la seva sessió del 26 de gener, el Ple de l’Ajuntament de Figaró-Montmany va aprovar per unanimitat una moció presentada per tots els grups municipals en representació d’aquesta plataforma.

La moció comença recordant que “el transport ferroviari és un servei essencial, bàsic i d’interès general i, sovint, imprescindible per a la vida quotidiana de les persones de les nostres comarques” i després reprodueix el document ““Racionalització dels horaris” elaborat per la Plataforma el gener de 2015 i presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat el dia 30 de gener de 2015 i, una segona vegada, el dia 29 de febrer de 2016, després del canvi de govern.

La moció, en la seva part resolutiva conté cinc punts:

Primer
– Manifestar el compromís de treballar i col·laborar per aconseguir millores per a la línia R3 i per aconseguir un transport públic digne i de qualitat.

Segon

– Instar el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya perquè, d’acord amb els compromisos expressats en les reunions amb el Col·lectiu “Perquè no ens fotin el tren”, presenti abans d’acabar l’any una proposta de racionalització dels horaris de la línia R3 perquè pugui ser debatuda i consensuada.

Tercer

– Instar el Departament de Territori i Sostenibilitat que, paral·lelament a la revisió dels horaris, es treballi per millorar la coordinació d’horaris entre el tren i els autobusos urbans i interurbans amb l’objectiu de crear una vertadera xarxa de transport públic.

Quart

– Instar el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, ADIF i RENFE a què es revisin i s’ajustin la quantitat de vehicles o vagons de cada tren en funció del nombre d’usuaris i que es tingui en compte la comoditat dels passatgers a l’hora d’assignar combois per als trajectes amb recorreguts de més de 3 zones, fent que es destinin vehicles de seients “tous” a aquests trajectes.

Cinquè

– Fer arribar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal d’Osona, a l'Associació Xarxa C17, a ADIF i RENFE.”
Posteriorment es va anunciar una ampliació de servei, de tal manera que, a partir del dia 6 de febrer els usuaris del Ripollès i Osona Nord, tenen un tren que abans sortia de Vic i ara surt de Ripoll i els permet arribar a Barcelona abans de les 8 del matí. Tot i valorar positivament la notícia la plataforma ha valorat que no es poden anar posant pedaços i que cal abordar urgentment la millora de la línia R3 d’una manera global.

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE CIVISME

El passat Ple municipal va acordar modificar alguns aspectes de l’Ordenança de Civisme, aprovada pel ple el 10 de maig de 2013.

En concret, en l’article 26, es modifiquen els horaris de restricció de jocs en les places públiques que estava fixat entre les 23:00 i les 7:00 i ara es fixa entre les 22:00 i les 8:00 hores. Una modificació idèntica s’aplica a l’article 53 pel que fa als sorolls que puguin causar molèsties als edificis i domicilis privats.

D’altra, en l’article 39, s’ha reduït el límit màxim de velocitat autoritzat en les vies urbanes que estava fixat en 50 quilòmetres per hora i ha quedat fixat en 40 quilòmetres per hora.

Les modificacions es van adoptar amb el vot favorable de tots els grups polítics municipals.

RECORDS DEL NADAL AL FIGARÓ

  número 4  

Encara sort que a la Festa Major sí que s'hi pot participar!

  número 3  

Del 19 d’agost al 4 de setembre: Festa Major!

Com cada any, el mes d’agost és el mes de la Festa Major de Figaró-Montmany.

Podeu descarregar el programa a: http://www.elfigaro.net/pl200/actualitat/noticies/id1044/ja-esta-aqui-la-festa-major-descarregueu-vos-el-programa.htm

I us podeu inscriure per participar en les activitats que requereixen inscripció o comprar entrades per a diferents activitats a l’Ajuntament.

Dia dels Refugiats organitzat per l’Associació Alternativa de Figaró

El passat mes de juny la nova Associació Alternativa de Figaró va organitzar l’acte del Dia del Refugiat amb ponències dels alumnes de secundària del poble, recollint així l’activitat d’investigació dels joves figaronencs i una ponència amb un recull-denúncia de la situació dels refugiats a Europa, fent una dura crítica a les polítiques actuals dels Estats i la Unió Europea sobre aquesta dramàtica crisi humanitària. L’acte va comptar amb la participació de molts veïns del poble, i també es van realitzar actes adreçats a infants i un concert. 

Felicitats per la iniciativa!

  número 2  

Una escola viva

Figaró, 16 d’abril de 2016 

El dia era esplèndid! Només entrar a l’escola es notava tota la dedicació i l’amor que, durant molts dies, havien posat l’equip de mestres, nens i nenes, mares i pares per aconseguir que tota la jornada fos una festa. Els passadissos i el pati, decorats; vídeos a cada classe que mostraven la feina que, dia a dia, fan mestres i criatures; els tallers en marxa i els espais preparats perquè tothom que volgués pogués plantar una flor.

Durant tot el dia es respirava un ambient que només s’aconsegueix quan en una escola hi ha aquesta relació i aquest compromís de tothom per acompanyar les criatures en el seu procés de creixement i aprenentatge. 

Compromís que fa enfortir el sentit de comunitat, tal com es va fer evident al dinar, a l’actuació dels pallassos i al moment de menjar la xocolata amb coca a què convidava l’AMPA.

Els inicis de l’escola no van ser fàcils, les resistències i algunes incomprensions durant aquests anys, tampoc. L’equip de mestres i l’Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l’escola de Figaró portaven temps volent celebrar els més de 10 anys de vida de l’escola. I ho han aconseguit!

Felicitem i donem les gràcies a tota la comunitat educativa. 

Tenir una escola com aquesta és un luxe per un poble com Figaró. 

I tot el que es faci per mantenir-la amb aquest nivell de qualitat, tot el suport des de l’Ajuntament i la gent del poble, mai no serà prou.

Informacions del Ple de l’Ajuntament del 12 de maig

S'aprovà, a proposta de la CAF, la sol·licitud a la Diputació de Barcelona d'una auditoria dels comptes municipals. Aquesta acció la considerem necessària per avaluar l'estat actual de les finances municipals. De fet, la CAF considera que hauria d'haver estat una acció empresa per l'actual govern des de l'inici del mandat, perquè sense una auditoria i/o compte general de l'Ajuntament no es poden emetre judicis, ni emprendre plans d'acció respecte als plans d'actuació municipal. Igualment, continua sent necessària la realització d'una audiència pública amb tots els veïns per avaluar la situació financera del municipi.

En el torn de precs i preguntes del públic, es va qüestionar quins eren els criteris i les mesures de suport a les noves associacions que neixen al poble. La pregunta prové d'una associació cultural que va manifestar la seva disconformitat amb l'actitud del govern municipal envers les sol·licituds presentades. El govern es va comprometre a atendre les demandes d’espais i suport. Seguirem les demandes de les entitats del poble i denunciarem si els criteris de suport a les entitats del poble no són els mateixos per a totes les entitats.

  número 1  

Millores llargament esperades a l’antic camí del riu Congost del Figaró a la Garriga

El diumenge 24 de gener es va fer l’acte d’inauguració del camí del Figaró a la Garriga que ressegueix la llera del Congost, amb l’assistència entusiasta de molts veïns i veïnes dels dos pobles.
No és per menys!!! La finalització de les obres de millora d’aquest camí era llargament esperada i el recorregut per arribar fins avui, ha estat no menys llarg i ple d’entrebancs.

Des de la CAF volem fer una mica de memòria, ja que el reclam d’aquest camí ha estat present durant tota la història de l’Assemblea.

Les primeres iniciatives per a la seva concreció es remunten ja als primers treballs de l’Agenda 21 tant del Figaró com de la Garriga, que recollien la feina feta pel Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, organisme que, a finals del segle passat, va dur a terme els primers treballs tècnics, força complicats, després dels aiguats del 1994.
Durant el primer mandat de la CAF (2003-2007) les activitats i gestions fetes van ser claus per aconseguir que es pogués concretar, ja en el segon mandat (2007-2011), una programació del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Els ajuntaments de la Garriga -on recau la major part del recorregut del camí- i del Figaró hi havien de donar el vistiplau per tal de formalitzar aquest PUOSC. La Garriga havia reactivat el seu interès per la via coincidint amb el mandat del seu primer tripartit, però no va aconseguir la cessió d'un dels trams inclosos en el seu terme. Al Ple del Figaró, a més, s'hi va votar en contra a proposta de Figaró Progrés, per un defecte de forma en el tràmit d’exposició pública. EL PUOSC de 2011 va caducar i no es va tornar a activar fins al següent mandat (2011-2015).

El camí és bàsic! Així es recull en tots els treballs de planificació del poble, com l’Agenda 21 i el Pla de desenvolupament local, i en les demandes ciutadanes. 

Així ho demostren les activitats de neteja i manteniment dutes a terme per persones i associacions voluntàries, com ara les Guilles o el Centre Excursionista de la Garriga, i algunes actuacions puntuals de senyalització i manteniment fetes en els darrers deu o quinze anys pels ajuntaments, tant de la Garriga com del Figaró, o pel mateix Consell Comarcal.
Les obres les han executades dues empreses, Aprèn, Serveis Ambientals i Barnasfalt, i han estat finançades per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs i els dos ajuntaments.
Tot i que el projecte s’ha endarrerit molts anys per causes poc justificables, el que compta és que ja tenim un camí que permet passejar pel bosc, resseguint el riu, i arribar del Figaró a la Garriga a peu o en bicicleta!

Ara es tracta de transitar-lo, mantenir-lo i gaudir-lo.

I la catalana? 

El dijous 31 de gener van aparèixer, de cop, sense previ avís, les tres banderes penjades a la façana de l’Ajuntament. Dies més tard, l’Ajuntament ha explicat el motiu al web i al butlletí electrònic. Ens diu el govern municipal que s’ha d’obeir una sentència judicial. L’Estat ens ve a dir que per nassos hem de posar la seva bandera d’Espanya a la façana, perquè l’Ajuntament és seu i vol la seva bandera indicant-ne la propietat.

Tant se'ls en fot, la catalana!... I l’europea. Només els importa la seva, de bandera.

Una persona assenyada i prudent dirà que si la llei ho diu, què hi vols fer-hi, s’ha d’obeir. Per al cas dels assumptes catalans, però, la llei ha deixat de ser un refugi dels nostres drets, i fa dies que és un arma de l’opressor, en tromba contra els drets d’autogovern de Catalunya i dels seus municipis.
Ni la persona que ens denuncia, ni la Delegació del Govern ni el jutge, ens diuen res de la bandera catalana, si tant els importés la llei també ens haurien d’haver obligat a posar la catalana, tal com també ens obliga la norma. Tant se'ls en fot, la catalana!... I l’europea. Només els importa la seva, de bandera.

Pel que fa al govern municipal, ens hagués agradat un altre tipus de resposta. 

I encara està a temps de liderar aquesta resposta. No pot ser que no hi hagi res a fer. Figaró no vol banderes a la façana, ja ens estava bé posar la senyera i la bandera del poble per la Festa del Pi i per la Festa Major. Això de les banderes és del segle passat. I de ben segur, Figaró no vol de manera majoritària la bandera d’Espanya a la façana, perquè va votar per tenir un Ajuntament que treballés per l’Estat propi català.
Són temps de moltes denúncies, acusacions de sedició i traïció i bestieses semblants que semblen ben bé del segle XIX. La resposta no pot ser en cap cas: “no hi ha res a fer”. Governar també és liderar respostes de desobediència. Quan la llei és injusta i arbitrària, desobeir és el correcte, i els ajuntaments han de liderar la dissidència. Deixeu-nos estar, si us plau, no volem embolics de banderes.

En Jordi Borràs ens va venir a presentar els seus dos darrers llibres

El passat dissabte cinc de març ens visitava, convidat per la CUP Alt Congost, en Jordi Borràs per parlar-nos dels seus dos darrers llibres: Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya i Desmuntant Societat Civil Catalana. Qui són, què oculten i què fan per impedir la independència de Catalunya. En les seves enginyoses paraules: dues obres que consisteixen en 222 fotografies explicades —la primera— i en 222 pàgines que retraten molta gent, tot i no sortir-hi fotografiades —la segona.

Dues obres complementàries, valentes i ben oportunes.

Davant d’una quinzena de veïns i veïnes de la vall, el fotoperiodista de Gràcia començà la seva xerrada desmentint algunes afirmacions recurrents quan es parla d’extrema dreta, d’espanyolisme i del procés independentista català: aquella que diu que el nacionalisme espanyol no existeix, la que afirma que només es pot ser independentista des del nacionalisme i la que assegura que l’extrema dreta espanyola és tan minoritària que preocupar-s’hi és perdre el temps.

Explicà com l’extrema dreta a Catalunya ha acabat vinculant-se i articulant-se amb el nou espanyolisme representat, des del 2014, per l’organització Societat Civil Catalana.

Des de la seva condició d’investigador, però també com a fotoperiodista que l’ha seguida de fa anys en totes i cadascuna de les seves aparicions al carrer, explicà com l’extrema dreta a Catalunya ha acabat vinculant-se i articulant-se —en paral·lel i a causa del procés sobiranista—, amb el nou espanyolisme representat, des del 2014, per l’organització Societat Civil Catalana. Organització que aplegaria sensibilitats tan diverses com el neofranquisme d’un Josep Ramon Bosch, l’integrisme catòlic més bel·ligerant o l’unionisme del PSC de Jordi Coll i de Carme Chacón, i de la qual, gràcies a la sobrerepresentació als mitjans, tan bé en coneixem opinions i posicionaments i tant en desconeixem el nucli dirigent i els seus finançadors, amagats rere anonimats que ningú investiga.
En definitiva, dues obres complementàries, valentes i ben oportunes, ben útils per entendre el moment actual i la magnitud dels desafiaments que se’ns plantegen a tots aquells qui no ens resignem davant l’enèsima actualització dels vincles entre una extrema dreta i un Estat tan semblants en tantes coses, tan endins l’una en l’altre en tantes estructures, i amb interessos, massa sovint, tan comuns.