Intro


EL BUTLLETI DE LA CAF

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

  número 8  

Compromesos i Decidits a Resistir

La primera nota que vàrem fer per a aquesta secció parlava explícitament dels límits del concepte de participació si no anava associat als d’autoorganització i capacitat d’intervenció i d’incidència sobre la vida quotidiana de cadascun de nosaltres. Dèiem que, sense efectes transformadors reals, la participació, per sí mateixa, dirigida i tutelada des de la institució, perdia bona part sinó tot el seu sentit inicial. I d’aquí el títol d’“Allò important no és participar” que dèiem, allò important és que les formes de participació que siguem capaços de bastir entre totes i tots, canviïn per millorar l’entorn en què vivim i ens canviïn a nosaltres en el procés de trobar-nos i decidir plegats. Que d’això també va participar. De sortir-ne transformats i no només d’opinar o de votar. 

Doncs bé, la irrupció al poble del que en un primer moment va anomenar-se Comitè de Defensa del Referèndum i després Comitè de Defensa de la República, és un exemple extraordinari d’això que diem. Exemple d’organització participada, exemple d’organització amb capacitat d’incidència ja demostrada abastament tot i la seva joventut i exemple d’escola de formació política i de politització accelerada de tots els que en formem part. Sí. Formació política en un espai polític. 

I polític en el sentit més noble del terme: aquell espai entre els uns i els altres que reconeixem com el terreny plural i divers en què parlar-nos i decidir plegats què volem fer i com volem fer-ho. Espai on no es jutja qui som i d’on venim sinó allò que diem, i on es jutja allò que diem per arribar a consensos que ens permetin tenir una millor vida en comú i individualment i no per anar els uns contra els altres i veure qui imposa i s’imposa a la resta. D’aquest espai els grecs en deien àgora i és el primer i el més polític dels espais polítics d’ençà fa quasi 3.000 anys. 

Però la rellevància del CDR d’El Figaró i la seva capacitat d’incidència en el moment polític actual i en les nostres vides, essent qüestió cabdal, no ha depès només de l’àgora pròpia (les nostres assemblees, els tallers, les accions i els grups de whatsap o de Telegram), sinó també del fet que ha sorgit juntament amb molts d’altres CDRs que, arreu del país, han expressat el mateix desig i la mateixa voluntat de constituir-se en avançada de la nova societat republicana que ha de bastir, juntament amb la resta de conciutadans i mitjançant el procés constituent, la nova institucionalitat refrendada l’1-O. Que de què parlem quan parlem de CDRs en xarxa? Doncs en aquests moments de més de 300 assemblees repartides per tot el territori -i més enllà- que es reuneixen, en espais de decisió, acció i reflexió, segur més de 50.000 persones. En tot cas, i juntament amb les associacions sobiranistes, una capacitat de mobilització i d’incidència al carrer i a les places molt superior a qualsevol partit o sindicat. I per això també la repressió que ja ha començat i per la qual caldrà preparar-se. 

En David F. va dir en relació amb l’1-O que volent ser república havíem après a ser poble. Això, al Figaró, ho podríem expressar així: volent defensar el referèndum plegats hem après que, plegats, podem decidir-ho tot.


  número 7  

BEN TORNATS ELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS


El 21 de juliol va ser el darrer dia de la fase de propostes dels pressupostos participatius del Figaró. L’Ajuntament hi destina 25.000 euros del pressupost municipal i espera destinar-ne 25.000 més procedents de subvencions.

A la butlleta de votació que s’enviarà a tots els ciutadans/es amb dret a votar es recolliran les propostes del Pla d’Actuació Municipal 2016-19 que restin per executar i que compleixin els criteris d'acceptació i les propostes recollides durant el període obert. També s’elaborarà un quadern de les propostes amb la descripció i la valoració econòmica de cada proposta. Després s’obrirà un període per la votació popular, durant el qual tots els ciutadans majors de 16 anys empadronats al municipi o inscrits al registre de participació ciutadana podran votar una vegada un màxim de 10 propostes. La votació està prevista per a la segona quinzena d’octubre. Les propostes que guanyin es repercutiran en els pressupostos de 2018.

Benvinguda sigui doncs la recuperació dels pressupostos participatius, una pràctica engegada pels governs de la CAF i que estat destacada arreu com un bona aportació a la democràcia local.


 número 6 

Pressupostos Participatius: (sembla que) aquest any sí!

En la darrera reunió de la Comissió varen tractar-se tres qüestions: primeres concrecions dels pressupostos participatius d’enguany, informacions relatives al procés participatiu del Centre Cívic i, en tercer lloc, serveis del catàleg de la Diputació sol·licitats per l’Ajuntament amb afectació en l’àmbit de la participació.


Pel que fa als pressupostos participatius el regidor de participació va dir-nos que es comptaria amb una xifra inicial a destinar-hi de 25.000€ consignats directament del pressupost municipal (recursos propis garantits), ampliable amb 30 o 40.000€ més condicionats a l’atorgació de futures subvencions. Vàrem començar a debatre’n el calendari pel que fa a la confecció, tramesa i recollida de la butlleta i valorar la possibilitat de poder votar per internet i no només mitjançant butlleta física, i la pertinença d’incorporar en el menú final d’opcions a votar algunes propostes d’actuació incloses en el darrer Pla d’Acció Municipal (P.A.M.) o fruït de trobades de l’Agenda 21 o del Projecte Educatiu d’El Figaró (P.E.F.) encara per realitzar.

Del procés participatiu endegat per decidir nous usos i serveis del Centre Cívic, vàrem comentar el baix nombre de gent que fins ara havia contestat l’enquesta (una quarantena de persones) i allò que podria fer-se per augmentar-lo. Una persona responsable de l’equipament va informar-nos, a més, del calendari de trobades amb grups polítics i entitats i del Consell de Poble que hauria de cloure el procés. La trobada amb grups polítics ha quedat fixada pel proper dia 24 de Maig, la d’entitats pel 25 (pendent de confirmació amb les entitats) i el Consell de Poble pel 10 de Juny (data no tancada, encara). La proposta de Consell de Poble inclou fer-lo de les 11 o 12h a les 14 o 14’30h i constaria d’una presentació / informe de les actuacions dutes a terme en el marc del procés participatiu i d’una dinàmica de participació on poder acabar de recollir propostes de part dels participants del mateix Consell.

Pel que fa a recursos provinents del catàleg de la Diputació sol·licitats per l’Ajuntament amb afectació en l’àmbit de la participació, el regidor ens informà que podíem comptar amb 5.388€ a destinar enguany en material de suport a processos participatius (xifra que seria menor perquè inclouria part del sou d’un tècnic en participació posat per la mateixa Diputació) i amb 2.700€més pel Programa Minuts.



  número 4  

Participació en mode zombi


Amb la retirada de les plaques commemoratives dels carrers del poble el que s’esborra fonamentalment és la memòria de la participació col·lectiva en la transformació del Figaró. 


No si l’alcalde era un o l’altre – això poc importa i bé podria no ser-hi – sinó quantes d’aquestes intervencions havien estat decidides per veïns i veïnes en processos com els pressupostos participatius o els consells de poble, organitzats pels mateixos veïns i veïnes des d’òrgans com la comissió permanent de participació ciutadana. Però, és clar, llavors la participació sembla que gaudia de bona salut i encara no n’havíem fet un zombi.

A grans trets, el Reglament de participació ciutadana especifica que seran àmbits d’actuació de la Comissió Permanent de Participació Ciutadana les tasques de coordinació en la realització dels Plans d’Actuació Municipal, aquelles que fan referencia als pressupostos participatius i les que tinguin a veure amb polítiques concretes via consulta ciutadana o consell de poble, entre d’altres.

Atès que els pams es convoquen a l’inici de cadascun dels mandats i que les consultes ciutadanes, els consells de poble i els més reduïts nuclis d’intervenció participativa només s’activen com a mecanismes de participació de forma puntual i quan algú ho demana, l’única raó per la qual la comissió de participació duu l’afegit de permanent, semblaria ser perquè li toca d’organitzar els pressupostos participatius... cada any. Cada any!

Bé doncs, enguany tampoc podrem fer-ne perquè des de l’equip de govern se’ns diu que no tenen pressupost per destinar-hi. Que ja veurem si de cara a l’any que ve n’hi ha i es poden convocar. Que depèn del que digui una auditoria que la Diputació ha de fer i de la qual a la comissió en sentim a parlar des de la reunió de l’octubre de l’any passat…i que ni tan sols s’ha començat a fer!

Permanent, doncs, sense allò que en justificaria la permanència: 

la Comissió Permanent de Participació Ciutadana té un problema i els que en formem part també.
Sense pressupostos participatius ni l’any passat – no hi havia temps de convocar-los, se’ns va dir llavors - ni enguany, i sense cap garantia que l’any que ve se’n puguin fer – diu ara la regidoria d’Hisenda - com justificar-ne políticament l’existència?


Què fa una comissió que coordina processos participatius sense processos participatius per a coordinar? Intentar reviscolar taules sectorials com la de l’Agenda 21 o la del Projecte Educatiu de Figaró - com sembla ser ara la proposta de recanvi - és d’entrada una iniciativa lloable però que ben aviat pot esdevenir clarament contraproduent si no va acompanyada d’un mínim de pressupost que permeti i garanteixi la implementació, en un termini raonable, d’algunes de les mesures apuntades en aquests debats. Què és el que s’hi decideix i amb quins efectes, sinó? I quin incentiu hi hauria per participar-hi altrament? Reproduir en aquests dos espais el progressiu buidatge de sentit de la CPPC pel gir en les polítiques de participació del nou equip de govern no sembla ser certament una bona idea. Passar l’estona entre veïns sempre està bé però potser amb que ho fem els de la comissió ja n’hi ha prou…

En qualsevol cas, qualsevol cosa - el que vulgueu - menys fer com si tinguéssim processos participatius entre mans que en realitat no tenim perquè no hi ha la voluntat des de l’Ajuntament de dur-los a terme. Això no.


I saber-ho i no dir-ho fins que el calendari se’t tira al damunt i no et queda altre remei. I anar passant legislatura: dies i mesos i reunions de la comissió en què es parla d’iniciatives que hom creu ben vives quan en realitat crien malves, descomptades de fa temps per algú en algun racó. Algú que simplement creu guanyar legislatura: dies i mesos i reunions de la comissió, amagant-ho fins que ja no es pot amagar més. Simulacres de participació. Això tampoc.

O correrem el risc – aquest sí ben viu –d’esborrar la memòria política d’aquests anys de co-govern. O pitjor: de recrear-la com una impostura extemporània que finalment s’hauria deixat enrere. Una joguina de quan la bonança econòmica permetia ser irresponsable. Un entreteniment de malgastadors. Convertint la participació en simulacre per poder fixar-la després com a frau en l’imaginari de tants com sigui possible?


Ni parlar-ne.

Rai Vilatovà


  número 3  

PAM 2016 - 2019

Un total de 42 objectius proposats i 73 actuacions concretes amb les quals assolir-los. Més d’una cinquantena de veïnes i veïns fent propostes i intercanviant parers sobre tot i amb tothom, al llarg de tot un matí. O una benvinguda, la presentació de la diagnosi Com estem a Figaró, un debat per grups i finalment un plenari on presentar-ne els resultats.


Amb el Consell de Poble del 28 de maig passat hem culminat a Figaró el procés de definició del Pla d’Acció Municipal (PAM) per a la vigent legislatura. Un procés que ha comprès: l’elaboració d’una diagnosi de l’estat del municipi, 6 trobades sectorials on afinar-ne la informació i començar a valorar-la i, finalment, el mencionat Consell de Poble. O: d’on partim ‒la diagnosi‒, què en pensem d’aquest estat de coses ‒les trobades sectorials‒, i on volem anar ‒el Consell de Poble‒.

Pel que fa justament al Consell, varen plantejar-se objectius en l’àmbit de desenvolupament econòmic, com el de definir una estratègia de promoció del turisme que incorpori la dimensió cultural i l'ambiental, o activitats que impulsin les petites economies informals existents al poble. En l’àmbit de les persones: vincular el projecte pedagògic de les escoles del municipi al seu patrimoni biocultural o impulsar xarxes d'ajuda mútua. I en l’àmbit del territori: el fet de tenir cura del patrimoni natural (amb especial atenció a l’entorn de la Riereta), o treballar per incrementar la cobertura i millora de la qualitat del senyal de la xarxa municipal i autogestionada del Güifi, que proveeix d’Internet, de forma lliure i gratuïta, un nombre cada vegada major de veïnes i veïns del poble.

Exemples que varen concretar-se amb actuacions com la senyalització de diferents rutes (geològica, dels Sots Feréstecs, de les orquídies, de les feines del bosc o de les mines), la revisió del projecte del PEF, la creació d’un banc de temps d’intercanvi de serveis o fer un seguiment de l’estat de la Riereta en tots els seus trams que impliqui usos i el control sobre l’estat de l’aigua.

Objectius i actuacions a propòsit dels quals, però, difícilment podrem participar quant a la seva realització si no ens tornem a trobar fins d’aquí quatre anys, quan se’ns convoqui per discutir el proper PAM. 


Per tal de corregir aquesta anomalia, doncs, fóra possible, per exemple, pensar un dispositiu participatiu de seguiment actiu de l’actual PAM? Un Consell de Poble anual on la Regidoria de Participació i la CPPC no tan sols puguin informar de l’estat de desenvolupament del vigent Pla d’Acció Municipal, sinó que aprofitin les experiències, sabers i experteses de veïns i veïnes per valorar, aprofundir, millorar o corregir algunes de les actuacions contemplades, endegades o ja realitzades?

Potser així, a més, serà més fàcil corregir alguns tics un xic paternalistes que, amb la millor de les intencions ‒d’això no en tenim cap dubte‒, vàrem detectar en el Consell de Poble. 

Un excés de guió en la dinàmica de grups per part d’aquells que ho organitzàvem que, per voler dirigir massa el debat i abastar tots els temes en tots els àmbits, potser va acabar per limitar excessivament un intercanvi que, d’altra manera, qui sap si hauria estat més enriquidor, tant per als veïns com per als qui els convocàvem.


 número 2  

Participació i PAM

En aquests dos mesos d’ençà que vàreu poder llegir el primer número del butlletí, han passat moltes coses i s’ha fet no poca feina des de l’equip de govern i la Comissió Permanent de Participació Ciutadana (CPPC). Pel que fa al procés participatiu del PAM, s’ha acabat d’elaborar l’informe sobre l’estat del poble, s’han dut a terme les trobades sectorials, s’han repartit porta a porta les butlletes “Com estem a Figaró – Montmany?”, s’ha fet el buidatge d’allò dit en les trobades, s’està fent el mateix pel que fa a la informació continguda en les butlletes, i s’ha convocat un Consell de Poble per al proper 28 de maig per cloure, entre tots, aquesta primera fase de diagnosi i de proposta.

I amb tot, la participació en les trobades sectorials i el nombre de veïnes i veïns que han omplert la butlleta ha estat baixa o molt baixa en el primer cas, i molt baix, pel que sembla, en el segon —a la CPPC encara no disposem de la darrera xifra de butlletes recollides―. 

Quant a les trobades sectorials, parlaríem, per exemple, d’una participació d’una cinquantena de persones repartides entre les sis reunions on Gent Gran, Teixit Econòmic i Moviment Associatiu haurien aplegat de dinou a deu veïns; i Educació, Medi Ambient, Masies i Disseminats i Joves, de cinc a tres. I pel que fa a les butlletes, i tot i perllongar-se’n el termini amb bon criteri per tal de mirar d’aplegar-ne més, el seu nombre tampoc no semblaria justificar l’esforç esmerçat en la seva difusió. Molta feina feta, però poc o molt poc retorn, doncs. Per què?

Tot i no ser aquest el lloc on debatre-ho, i tot i declarar-me incompetent per pensar les raons d’aquesta baixa participació tot sol (aquest debat, que s’ha de fer i no només en el si de la CPPC, hauria de ser com a mínim tan col·lectiu i participat com el del mateix PAM), potser sí que poden apuntar-se’n alguns extrems i segur que pot afirmar-se que, en qualsevol cas, no es tracta d’una qüestió menor. 

Del que se’n pot dir: malgrat que és probable que la responsabilitat d’aquesta baixa participació no sigui enterament imputable ni a l’equip de govern ni a la comissió de participació, segur que, des de la CPPC i des de l’Ajuntament, en tenim part o bona part de responsabilitat.


D’entre les coses que s’haurien pogut fer d’una altra manera o que podríem millorar d'ara en endavant, i que probablement repercutirien en un major grau de compromís de les veïnes i veïns del Figaró en el govern municipal, caldria esmentar: des de la comissió, és necessari que siguem els primers a creure’ns la participació ciutadana, potenciant i defensant la comissió i la tasca que té encomanada; i per a l’equip de govern, cal que el fet de governar amb veïnes i veïns esdevingui realment una prioritat i no la que fa 27, o quelcom que a Figaró s’ha de dir pel que la governança amb participació ha suposat en el passat. Pel que fa al funcionament intern de la comissió, acostumar-se a respectar calendaris i agendes consensuades seria una bona manera de començar i, pel que fa a les iniciatives públiques, anunciar-les i informar-ne millor i amb més marge, una bona manera de continuar.

Seguim,

Rai Vilatovà


  número 1  

Allò important (no) és participar

Avançat el primer any de legislatura del nou equip de govern, la Comissió Permanent de Participació Ciutadana (CPPC) té moltes coses a fer i no tot el temps del món per fer-les.

Que la qüestió de la participació no és només una qüestió de calendari, un tràmit o un formalisme, al Figaró ho sabem molt bé.


Els que en formem part haurem d’organitzar i coordinar en les properes setmanes el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i una Audiència Pública o Consell de Poble i, més endavant, els processos participatius dels pressupostos tant en despesa com - novetat d’enguany - en ingressos; el que significa que, com a veïnes i veïns, també podrem dir la nostra sobre com l’Ajuntament pot obtenir recursos i no tan sols en què se’ls ha de gastar. Molta feina, doncs.

Que la qüestió de la participació no és només una qüestió de calendari, un tràmit o un formalisme - o que no n’hi ha prou amb mostrar-s’hi molt a favor des de la millor de les intencions -, al Figaró ho sabem molt bé. I també sabem que perquè tinguin sentit els dispositius de participació calen com a mínim dues coses: en primer lloc que, per poder optar, proposar o decidir, cal una opinió informada i poder deliberar col·lectivament a partir de l’intercanvi de parers i, en segon lloc, que cal tenir la certesa que, per part d’aquells que ens demanen la nostra opinió, existeix el compromís de fer-nos cas una vegada l’obtinguin; el compromís que allò que entre tots decidim acabarà en bona mesura formant part del programa polític d’actuació municipal.

Si no sabem els marges d’actuació del govern difícilment podrem decidir en què s’ha de centrar la seva acció. 


El primer procés participatiu que tenim entre mans és el del Pla d’Actuació Municipal i n'és un de molt important: ha de servir per decidir els eixos estratègics a partir dels quals es governarà el poble en aquesta legislatura i ha de servir també perquè, tant el nou equip de govern com la mateixa CPPC, comencin a fixar criteris, mostrar disposicions i demostrar compromisos amb la participació, en aquest i en la resta de processos que han de venir i que ja hem mencionat. A tots plegats, doncs, ens convé que surti bé.

I perquè surti bé ens caldrà informació: cal elaborar - si és entre tots millor -, un diagnòstic sobre l’estat del poble que inclogui un estat de la qüestió de les finances municipals ja que, si no sabem els marges d’actuació del govern, difícilment podrem decidir en què s’ha de centrar la seva acció. Posteriorment caldrà habilitar espais de debat – si són temàtics i oberts millor – i, finalment, dispositius de recollida del seguit de propostes sorgides d’aquesta deliberació.

Depèn de nosaltres que aquest interès per participar en la governança d’allò que és de tots no s’esllangueixi per inacció, no es dilueixi per manca de concreció i no decaigui per menysteniment.


Però, perquè el procés participatiu del PAM surti bé, cal insistir en el fet que el seu caràcter consultiu no l’ha de fer menys vinculant. Participar per decidir, perquè allò important – desmentint aquí la frase feta -, no és tant el fet de participar, sinó el fet d’incidir com a veïns i veïnes en el govern municipal, des d’una política de la participació activa que tingui present l’interès general i no tan sols el sectorial o particular de cadascú.

Un fet a tenir en compte des de la CPPC que ens hauria d’encoratjar a posar fil a l’agulla sense més dilació és que el nombre de sol·licituds rebudes per participar-hi - tant per part d’entitats com de veïnes i veïns en general -, ha estat superior al de les darreres legislatures, depassant fins i tot el nombre màxim fixat pel reglament que, de passada direm, tanta falta fa posar al dia. Això, que ens hauria de servir d’estímul, també suposa un repte i una responsabilitat per a tots aquells que en formem part: depèn de nosaltres que aquest interès per participar en la governança d’allò que és de tots no s’esllangueixi per inacció, no es dilueixi per manca de concreció i no decaigui per menysteniment. Ens hi posem?

Rai Vilatovà – Representant de la CAF a la CPPC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada